M’acompanyeu a can Masses?

Avui ens fan de memòria del temps Maria Teresa Massas Guardiola, la filla petita d’Estanislau Massas Clos, el senyor Massas, la persona que va donar nom a la casa i mestre de molta gent de Llerona, juntament amb Maria Oliveras Lloreda de can Xerric i Joan Pocurull Esclusa, propietari actual de can Masses.

Som al camí de Can Pep, a la cantonada del camí de Can Coll d’Oca. Havien tingut de veïns ca l’Estadant o can Gregori, can Congost i can Pipa.

Estanislau Massas va crear l’escola en un local que era propietat de ca l’Ànima (cantonada del camí de Can Pep i de Can Riambau). La devien tancar quan la Maria Teresa tenia uns sis o set anys. «El pare va tornar a fer de mestre quan es va poder ensenyar en català, perquè va renunciar a treballar en escoles nacionals i ensenyar en castellà després de la guerra.» Per això va tenir altres feines: va fer de pintor i va decorar la capella de Can Riambau, va treballar en una fàbrica de fils… Per què es va tancar l’escola de Llerona? La Maria de cal Xerric ens explica que la mestra de les escoles nacionals feia la guitza al mestre Massas i a vegades anava a l’escola a controlar si resaven, si formaven i si cantaven el Cara al sol, i segurament per això la va anar deixant de mica en mica en mans del mestre Parera, que havia estat alumne seu, el qual més endavant va exercir de mestre a la Garriga.

L’escola del senyor Massas era una escola unitària, amb alumnes de totes les edats i mixta. Volia ser catalana i religiosa. La Maria de can Xerric diu que «el senyor Massas els va ensenyar a anar al cel» i que els «va ensenyar la religió amb molta devoció». Ella diu que és qui és «gràcies al senyor Massas», com tants d’altres que el recorden. «Era molt recte, però molt bon mestre», diu la Maria Teresa. «Un cop», m’explica, «vaig anar a la Caixa de Manlleu (abans s’havia de signar per treure diners) i quan la persona que m’atenia va veure que signava com a Massas em va dir si era filla del mestre i quan li vaig dir que sí, em va dir que, gràcies al meu pare, ell era allà.»

I la història de la casa? La Maria Teresa ens recula al temps dels seus avis. «El pare va fer la carrera de mestre i va anar a treballar a La Seda del Prat. La mare, Teresa Guardiola Burgués, de Santa Linya de Lleida, havia anat a treballar a Barcelona, on va conèixer el pare. Es van casar i van fundar l’escola de Sant Jaume del Prat de Llobregat. Hi havia tingut uns cent alumnes. Hi ensenyaven tots dos. La mare es cuidava dels més petits.» La guerra, però, va obligar els pares a fugir del Prat i, més endavant, a vendre’s l’escola. Al principi van anar a viure a can Vinyó. Passats uns quatre o cinc anys d’haver acabat la guerra, el senyor Massas es va construir la casa. Ell mateix la va dissenyar i un arquitecte li va signar els plànols. La Maria Teresa explica que la casa era tota de pedra de la riera, amb un porxo al costat, on el pare hi havia guardat les eines. Tenien unes deu o dotze gallines i un hort molt gran, on hi van plantar arbres fruiters, i el senyor Massas hi feia de pagès. El terreny on es va edificar la casa pertanyia al doctor Trias de Bes. Abans, en comptes de vendre, es pagaven censos, i quan el pare de la Maria Teresa va redimir-los, la finca va quedar en propietat de la família. L’any 1959, els pares de la Maria Teresa van anar a viure a Sabadell amb ella i la seva família. Més endavant, la casa es va vendre. El primer comprador va tapar la pedra de la façana de la casa i va afegir-hi la granja. «La van fer malbé», ens diu la Maria Teresa. El pare del Joan, Isidre Pocurull Estrada, va comprar la finca i les naus al primer comprador per posar-hi una granja de gallines ponedores des de l’any 1964 fins a l’any 1978. Hi van viure masovers una temporada. En aquell temps, amb un envà, es van fer dos habitatges. Més endavant el fill Joan va posar-hi conills i va venir a viure a Llerona. Tot i que en va marxar una temporada, la casa li agrada i hi ha tornat a viure. Diu que està molt ben feta i que conserva tot allò que pot: les finestres, l’escala, les figueres i les pereres que va plantar el senyor Massas…

Quan tornem a parlar del senyor Massas, la Maria Teresa ens diu que el pare va fer moltíssim per Llerona i que estava implicat en tot. Va ser fundador del cor dels Lliris Blaus, una coral només d’homes, federada als Cors de Clavé. A vegades assajaven a can Masses, a l’entrada de la casa. Els cantaires eren pagesos de Llerona que anaven als assajos després de treballar. La Maria Teresa diu que se sabia totes les cançons de les caramelles de sentir-les cantar a casa.

Per cert, sabíeu que Alexander Fleming va venir a Llerona? La Maria Teresa ens diu que el doctor Trias de Bes el va portar a Montserrat i a Llerona, i va crear una gran expectació al poble.

Quan pregunto a la Maria Teresa què recorda d’aquells temps em diu que recorda com jugaven a pistrac o a cuit a amagar i com eren d’importants les festes de Llerona, la festa de Pasqua amb la rifa d’ous, el teatre, els cants, la missa del gall on venia gent de Barcelona a veure-la… També recorda com anava al Patronat de la Garriga i el pare li deia que havia de baixar a les vuit amb el Correu i ella intentava negociar de baixar amb el Santa Digna, que baixava mitja hora més tard o quan hi anava a peu… Eren altres temps!

Al Joan li demano què l’atrau de Llerona, ja que ell és de Granollers, i em diu que no ho sabria explicar gaire, però que està enamorat de la casa.

Quants nens i nenes van anar amb el senyor Massas a l’escola? Segons la fotografia, n’hi havia trenta-vuit i d’edats ben diferents. No tenim ningú amb prou memòria del temps que ens digui en quin moment es va tancar l’escola de Llerona del mestre Massas i per què va anar un temps a ensenyar al Sant Lluís de la Garriga, però com a mínim hem pogut deixar memòria escrita d’on era l’escola i d’on va viure el mestre Massas. Avui tinc el goig de poder escriure sobre una casa, de la qual en sabem el motiu i sobre una escola, un lloc tan important per a la vida d’un poble i de totes les persones que hi viuen.

Gràcies, Maria Teresa, per haver-nos fet de memòria de la vostra família i de casa vostra; gràcies, Maria, per ajudar-nos-hi, i gràcies, Joan, per la bona predisposició a fer de memòria del temps, avui, de casa teva. Quan passeu per la casa nova de ca l’Ànima, tanqueu els ulls i intenteu veure-hi l’escola i un munt de nens i nenes, com els de la foto. Si agafeu el carreró de can Coll d’Oca, fixeu-vos en la casa de can Masses, la casa d’un dels mestres de Llerona. En homenatge a la professió i als records de Llerona, per molts anys!

Montserrat Pocurull Roca

Nota: Can Masses (grafia antiga, can Massas)

Fe d’errates: En l’edició del llibre Viatge als records de Llerona, publicat el mes d’abril d’enguany, hi ha un error en el peu de la primera fotografia de la pàgina 327. On hi diu: «Els avis de la Núria i la Montserrat, Tomàs Taulats i Carme Dalmau» hi hauria d’haver dit: «Els avis de la Núria i la Montserrat, Jaume Fontcuberta i Mercè Pujol». Les nostres disculpes a les famílies afectades (el Molí i can Pau Tries).

One comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *