Trista, molt trista

D’aquesta manera defineixo l’època que hem viscut i estem vivint a causa de la Covid-19 esdevinguda pandèmia. No vull ficar-me en com s’ha gestionat aquesta desgràcia perquè no voldria estar en la pell dels responsables que han de prendre decisions, tan sols goso remarcar que s’hauria d’haver fet i s’hauria de fer més cas als experts en salut pública. Soc conscient, per experiència pròpia i d’altri, que segons quines mesures tenen repercussions en el benestar de treballadors i empresaris. És entre els representants d’aquests i els metges i científics especialitzats que s’haurien de prendre les decisions.

Cert, els polítics tenen la darrera paraula sobre les restriccions a aplicar però sempre en funció de l’opinió dels grups esmentats. Crec que els jutges hi han dit i sentenciat massa, tot i ser profans en sanitat i economia. A les alçades que estem la Covid-19 segueix fent estralls de tota mena, però és moment de començar a traure’n conclusions. La sanitat, l’educació, la cultura, la creació de riquesa i la seva justa distribució han de ser una prioritat en la societat. Cal deixar el camí fàcil i les polítiques d’aparador, cal deixar de mirar l’endemà i fer-ho de cara a les futures generacions.

Josep M. Boixareu Vilaplana

Llerona