El carril patinet
En aquesta barreja insòlita de precaucions, confinaments i oportunitats per descobrir el nostre entorn que ens toca viure des de fa un any, a alguns se’ns ha passat per alt el fenomen de la proliferació del patinet. És molt habitual veure’n pels carrers del municipi des de primera hora del matí fins a l’hora del toc de queda. La majoria són conduits per gent jove i en molts casos, per menors d’edat. I és que el nostre municipi sembla un entorn ideal per moure’s amb aquest nou mitjà de transport que, pel que sembla, té el potencial per convertir-se en allò que la bicicleta mai ha acabat d’aconseguir.
A priori, el patinet ha de ser una bona eina per desplaçar-se en distàncies curtes; és ecològic, silenciós i portable. Ara bé, si en general els carrils bici han brillat a casa nostra per la seva absència, no és menys cert que els patinets elèctrics troben pocs espais habilitats per tal que puguin circular amb seguretat. El resultat és que en veiem a la calçada, per les voreres, en passos de vianants i no sempre seguint les normes de seguretat viària. No hi ha «camins» habilitats per als patinets, no és habitual que els seus conductors utilitzin cascs i la velocitat a la que circulen a vegades no és l’adequada. Que a hores d’ara no haguem hagut de lamentar mals majors segurament té més a veure amb la sort que amb les mesures de prevenció que s’hagin pres. I això que més d’un conductor i més d’un vianant ja han tingut algun bon ensurt.
Aquesta és una preocupació que no és exclusiva de les Franqueses. Fa poques setmanes ha entrat en vigor una normativa estatal que vol posar-hi ordre. I malgrat tot, aquí trobem a faltar alguna campanya de conscienciació al respecte; especialment a Corró d’Avall i Bellavista, que és on es veuen més patinets. És urgent fer una tasca de sensibilització entre els usuaris perquè, tal com diu el tòpic, el patinet elèctric ha vingut per quedar-se i potser ja és hora que el posem al lloc on toca.