Divendres de gener, 20h, fred i pluja, sembla que aquesta borrasca és gloriosa. Estem cansats i fa mandra fer res per sopar. Vaig rebre una oferta d’una nova aplicació de menjar a domicili. La fem servir?
Opció 1: No. Fem una truita, una mica de caldo d’ahir i demà serà un altre dia.
Opció 2: Sí. Continua llegint.
Va, fem servir l’aplicació. A veure… hi ha de tot, pizzeries, entrepans, xinesos, mexicans, japonesos, kebabs… Què escollim?
Opció 1: Sushi. Continua llegint.
Opció 2: Kebab. Continua llegint.
Hem escollit el que ens ha vingut de gust a cadascú. Sushi per a tu i kebab per a mi. Total 15 €. Per aquest preu val la pena no cuinar. Ostres, ara plou molt i fa vent. Haurem d’apujar la calefacció!
Passen 45 minuts. Això s’està allargant massa. Em queixaré per l’aplicació. Riiiiiiiingggggg!! Ep, sona la porta. Ja ha arribat el menjar. Vaig a obrir.
-“Bona nit. La seva comanda de Super Eats”, em diu un noi que va xop com si acabés de sortir de la piscina. A més, va esgarrapat als pantalons. Ve sagnant.
-“Què t’ha passat? Has caigut? –li pregunto- “·Estàs sagnant molt a la cama.”
-“ Res, amb la pluja i el vent…” Em diu això adolorit i amb una gran bossa a l’esquena.
Opció 1: Li desitgem sort, agafem el nostre menjar i el gaudim. Li donem una propina. El noi va ser despatxat de Super Eats, tot i ser autònom, per estar lesionat i no poder anar a treballar durant una setmana. Fi.
Opció 2: El fem passar a casa i li oferim ajuda. Continua llegint.
Fem passar el noi, que ens diu el seu nom. És Ahmed i necessita la feina. Viu a prop de casa. No pot perdre temps ja que ha d’entregar una altra comanda a 1 quilòmetre. Li ofereixo curar-li la ferida amb aigua oxigenada i una bena. Ho fem. Està agraït i se’n va. Li desitgem sort, agafem el nostre menjar i el gaudim. Li donem una propina. El noi va ser despatxat de Super Eats, tot i ser autònom, per estar lesionat i no poder anar a treballar durant una setmana. Fi.