Nom comú: cat: Paó de dia, cast: pavo real; fr: paon du jour; ang: peacock
Nom científic: Aglais io
Família: nimfàlids
A principis de maig, si recerquem entremig de la vegetació dels boscos de Corró, de ben segur que trobarem al capdamunt de moltes ortigues un cabdell d’erugues negres ben peludes. Són les erugues d’una papallona preciosa que eclosiona al cap d’un mes aproximadament, cap a principis de juny. És l’Aglais io, papallona de la família dels nimfàlids, coneguda com a paó de dia.
Les papallones, tal com fan les granotes i molts altres animals, fan la metamorfosi complexa. És a dir, que passen per diferents estadis, molt diferents entre ells, abans de convertir-se en adults. En el cas de les papallones, els adults posen ous a les plantes nutrícies, d’on en surten unes erugues. Aquestes es converteixen en crisàlides (també anomenades pupes) i d’aquí en surten les papallones adultes, que tanquen novament el cercle.
Les erugues (que també es poden anomenar larves) són majoritàriament d’activitat diürna. Normalment són selectives pel que fa al seu aliment. Per això, cada espècie de papallona té una planta nutrícia associada. És a dir, que les papallones posen els ous en aquelles plantes que menjaran les seves erugues quan eclosionin de l’ou. Les erugues no es mouran d’aquesta planta durant setmanes, se n’alimentaran exclusivament i aniran augmentant de mida considerablement. Val a dir que les erugues són unes grans devoradores de la planta nutrícia on estan allotjades. En el cas del paó de dia, la seva planta nutrícia són les ortigues. Per això s’hi veuen els manyocs negres que comentàvem al principi d’aquest article. De fet, la funció de les erugues no és desplaçar-se gaire, sinó menjar i menjar per poder tenir l’energia suficient per a transformar-se primer en pupa i després en papallona.
Un cop han assolit les mides òptimes, les erugues del paó de dia busquen un lloc idoni en l’ortiga on enganxar-se per poder començar a construir la crisàlide i quedar-s’hi. Per enganxar-se, elaboren com un petit fil de seda que els permet ancorar-se a la planta. El procés de transformació a crisàlides sol durar unes hores i l’estat de crisàlide perdura aproximadament una setmana. En el cas del paó de dia, la crisàlide és com una capseta de color verd intens d’on, al cap d’una setmana en sortirà una papallona. La papallona que surt d’aquesta crisàlide té uns colors intensos. En aquest precís moment, la papallona ja està llesta per emprendre el vol.
Atès que les erugues són un estadi on tenen molts paràsits, ens podem trobar que, si criem aquesta espècie en captivitat, en comptes d’una papallona surti de la crisàlide una vespa o algun altre insecte no desitjat. En el pitjor dels casos, l’eruga farà una crisàlide d’on no en sortirà mai cap papallona. Però la probabilitat d’èxit és molt elevada i així ens ho demostra el nombre de paons de dia que sobrevolen els prats de Corró.
Fases de la metamorfosi del paó de dia:
Cabdell d’erugues a la planta nutrícia
Detall de l’eruga
Crisàlide del paó de dia
Paó de dia adult
