Avui anirem a can Màrgens o, com popularment en diu la gent, can Marges. Tinc el goig de visitar una casa pairal que fa molt de goig i que té la característica especial que és al terme de Llerona, però que bona part de la finca pertany a l’Ametlla del Vallès. El terme municipal va fins al bosc, seguint el camí ral fins a can Pagès. S’hi arriba per la carretera vella que va des de Canovelles cap a l’Ametlla. Just davant de La Finca trobem el trencall per arribar-hi. Fan de memòria del temps els germans Joan, Josep Maria, Aleix i Margarida Màrgens Aymerich, que ens expliquen com el nom de la casa, i del cognom, té un origen ben curiós. Sí, Màrgens és el nom del cognom de la família, però tot ve perquè la casa estava “supra margine” o com es diu més tard en català “a sobre el marge”, segons ens indica la documentació dels contractes de lloguer de la finca. I és que com bé ens explica la família, es pot dir que les parets de la casa, si parlessin, recullen anys i anys d’història. Les referències de la casa daten del segle XII, quan trobem un tal Pere a qui li lloguen la casa i així successivament, de generació en generació es manté el cognom fins avui, hi hagi hereus o pubilles a la casa. Sí que és veritat que normalment la pubilla no passava el cognom, però en aquest cas, sigui com a condició o pel que fos, el cognom ha arribat fins avui. Podem parlar de trenta-set generacions Màrgens, que costa poc de dir.
Arribar fins a can Màrgens i saber que ens trobem davant una casa amb tanta història, esgarrifa, però és d’aquelles esgarrifances de respecte. Em diuen que la part més antiga dataria de l’any 1300. La part gòtica, amb unes finestres precioses i un escut amb la data de 1587, es fa mirar. És la part probablement feta amb la bonança econòmica. La part de les arcades, dels baixos i de la font serien de l’any 1780 més o menys i la part més moderna és dels anys 1800. Això vol dir mirar una casa amb una riquesa de segles d’història impressionant!
És probable que en un principi fos propietat eclesiàstica, ja que hi ha documentació de contractes de lloguer dels canonges de Barcelona a un tal Pere Màrgens, la família que s’hi va establir. Més endavant, es va vendre als senyors del castell de la Roca del Vallès i cap al segle XVI, Joan Màrgens va comprar la senyoria del mas. A partir d’aleshores, la família Màrgens van passar a ser-ne els propietaris.
La casa té capella i tot. Em diuen que quan es va fer la capella no estava al mateix lloc on és ara, ja que la van provar de fer a la part que toca més a Llerona, cap a l’est, però just quan l’estaven fent van comprovar que la volta de canó s’obria perquè el terreny era poc sòlid i s’esllavissava. Per això van haver de tornar-la a fer de nou en el lloc on la trobem actualment. Parlem dels anys 1850. La capella està dedicada a Santa Margarida, copatrona del poble. Diuen que s’havien fet processons i es feien rogatives fins a can Màrgens, can Rovira de Villar o can Santa Digna.
Hem entrat pel barri o el que és el mateix, el pati interior, on antigament hi havia l’entrada dels cavalls. M’expliquen que abans el terra estava fet amb pedra de la riera de Llerona, però com que costava tant caminar-hi es va canviar per llosa del Figaró, molt més pràctica.
La part del barri nou, que en diuen, mira cap als camps de conreu que pràcticament sempre han envoltat la casa, ja que segons m’expliquen, sempre han estat més pagesos que no pas ramaders, tot i que havien tingut ramat, que guardava el pastor, i també un xic de bestiar. També hi havia hagut un bosc més extens fins a la Pineda, ja que cap als anys setanta en una part s’hi van plantar eucaliptus, però més endavant aquesta mateixa feixa es va convertir en terrenys de conreu. Conserva alguna alzina majestuosa i una vinya al davant i aquests xiprers tan alts.
A la part del darrere, hi ha el camp que es deia de Sant Genís, potser perquè era en terme municipal de l’Ametlla del Vallès i sant Genís és el patró d’aquesta població.
El Josep Maria m’explica que tot i que havien buscat més gent amb el cognom Màrgens no havien trobat gairebé ningú, però un dia una persona els va venir a veure i els va dir “jo també em dic Màrgens”. Coses de la vida! Es veu que era de família. Segurament per alguna baralla o altra, algun germà es va instal·lar a Mataró cap al segle XIX i no va mantenir cap contacte amb la casa mai més. La inquietud històrica de trobar el fil de la família va fer que un besnet forgés novament el contacte i diuen que va ser molt emocionant conèixer que eren parents d’unes quatre generacions anteriors.
La família ha sabut conservar una casa que transmet aquest caliu dels anys i estimar-la tal com és, amb algunes petites millores, però també mantenint el que es pot.
La casa té una font coneguda com a font de Can Màrgens, mina, bassa-safareig… i, com que abans es regava a través de canalitzacions a terra o recs, sabem del rec d’en Màrgens. Diuen que probablement havia tingut molí.
Avui hi viuen els germans Joan i Margarida, tot i que la casa pairal els lliga a tots.
El Josep Maria, a qui li agrada molt la vinya i les oliveres, em diu que segueix les instruccions del pare i es cuida de fer oli i vi, perquè l’apassiona. Em diu com és d’important la premsada de les olives i tot el procés fins a arribar a obtenir l’oli Vera, que només necessita un xic de pa blanc com a acompanyament. Tenen la sort de ser una nova generació Màrgens, que s’estimen la casa i que la conserven, i que fan produir la terra que toca al terme municipal de l’Ametlla. Podríem dir que és una casa termenal.
Gràcies Joan, Josep Maria, Aleix i Margarida per cuidar d’aquesta casa pairal que enamora, de tots els anys que conserva a les parets i de tots els Màrgens que hi han viscut. Gràcies per haver-nos fet de memòria del temps i per molts anys!
Montserrat Pocorull Roca