Molts vaticinaven que el dia 1 d’octubre no hi hauria urnes. I que no hi hauria paperetes, ni cens, ni col·legis electorals. Alguns deien que no hi hauria referèndum. I de fet alguns continuen dient que no es va celebrar cap referèndum. Però el cert és que el dia 1 d’octubre la gent va votar. Milers de persones es van mobilitzar arreu del país des de ben d’hora per defensar els col·legis electorals. Milions van exercir el seu dret a vot. I molts, potser mai en sabrem del cert el número, van arriscar-se greument perquè aquest referèndum tirés endavant. Alguns d’ells al nostre municipi. Aquesta és una petita crònica de com es van succeir els dies del referèndum a les Franqueses. Una crònica que en el futur segur que es podrà ampliar més, quan molts dels seus protagonistes puguin expressar-se amb plena llibertat i puguin explicar com van fer possible que l’1 d’octubre acabés sent una realitat.
El suport de l’Ajuntament i la detenció de Jové
A principis de setembre, poc després que el Parlament Català aprovés la llei del referèndum, més de 700 ajuntaments d’arreu del país van mostrar el seu suport a aquesta iniciativa. També va fer-ho l’Ajuntament de les Franqueses a través d’un decret signat per l’alcalde Francesc Colomé en el qual es comprometia a posar a disposició de la Generalitat de Catalunya els locals necessaris per dur a terme el referèndum. Un decret que és més que probable que li valgui com a mínim una citació per part de la fiscalia, tot i que en el moment de tancar aquesta edició no hi havia constància que aquesta s’hagués produït.
Però les Franqueses prengué inesperadament protagonisme el dia 20 de setembre. A quarts de nou del matí es va fer públic que la Guàrdia Civil havia arrestat Josep Maria Jové, secretari general del departament d’Economia de la Generalitat, quan es dirigia a la seva feina. Jové, veí des de fa anys del municipi, exercia des de principis de legislatura com a número dos del Vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i fou acusat de ser un dels organitzadors materials del referèndum. El seu pis, situat ben a prop de l’Ajuntament es veié envoltat d’agents de la Guàrdia Civil, però també de centenars de veïns que volien expressar la seva solidaritat amb Jové. Fou traslladat a Barcelona i alliberat dos dies després d’haver de declarar emmanillat i d’haver estat privat durant la seva detenció de qualsevol contacte amb l’exterior, inclosa amb la seva família. Ara afronta acusacions per delictes de sedició, prevaricació, malversació i desobediència que li poden suposar pena de presó. A més, Jové va haver de ser cessat del seu càrrec, després que se li imposés una multa de 12.000 € diaris en cas que seguís exercint les seves responsabilitats. A l’espera de judici, Jové ha denunciat davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans d‘Estrasburg la violació de sis drets bàsics durant la seva detenció.
Les hores abans
Parlar de com es va gestar el referèndum a les Franqueses encara no és fàcil. Es diu que l’organització del referèndum va recaure en tres “ens” que van treballar de manera independent. Uns ens que fins molts pocs dies abans del referèndum no s’haurien coordinat.
S’ha explicat ja abastament com persones d’arreu van ser les encarregades de custodiar les urnes en tota mena d’espais. A les Franqueses també hi hagué qui s’encarregà de guardar “pastissos” o “bombones de butà” a casa seva a l’espera que arribés l’1 d’octubre. Però abans calia mantenir els col·legis electorals oberts. I és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia ordenat que tots els col·legis estiguessin tancats a les 6 del matí, de manera que la ciutadania es va mobilitzar per fer possible que els col·legis estiguessin actius fins al moment de l’inici de les votacions.
Més de 300 persones van afegir-se en poques hores a la crida de voluntaris per defensar el referèndum. Uns voluntaris que en molts casos volien ocupar les escoles durant tot el cap de setmana tal i com succeïa a d’altres municipis. Finalment, però, es va decidir que només es farien activitats a les escoles a partir de dissabte a la nit i sempre que hi hagués un nombre de persones suficient, cosa que va passar a tots els col·legis, excepte a les antigues escoles de Bellavista. La resta de voluntaris, els que no s’havien quedat a dormir, van començar a aparèixer als col·legis a partir de les 5 del matí. Fou aleshores quan es van poder veure imatges d’esmorzars organitzats a partir de les aportacions de tots els voluntaris , o fins i tot sessions multitudinàries de taitxí a l’espera que arribés l’hora de les votacions.
La votació
Les urnes van arribar. En alguns casos amb discreció, en d’altres amb mostres d’eufòria. Unes urnes que molts pensaven que eren una utopia. Es diu que a les Franqueses les urnes van dormir tant a prop del llocs de votació com va ser possible. Es volia evitar que estiguessin totes juntes per si la policia les confiscava. Algunes van fer nit amb els voluntaris o dins del mateix local.
I amb l’inici de les votacions també van arribar les primeres sorpreses. El Govern anuncià a primera hora la utilització del cens universal informàtic i que, per tant, tots els electors podien votar a qualsevol col·legi electoral. Però tan aviat com s’inicià la votació, quedà clar que la jornada no seria fàcil. La connexió amb internet tingué dificultats a molts dels col·legis, la qual cosa alentí el procés de votació i en alguns casos generà cues importants. Les primeres imatges de la violència policial aparegueren als mòbils i el nerviosisme augmentà, sens dubte, però ningú va marxar. Al contrari, alguns votants manifestaven expressament que havien decidit anar a votar després de veure les intervencions policials a la televisió.
En alguns col·legis “espontàniament” van aparèixer elements de protecció contra una possible arribada dels cossos policials. Arbres caiguts al mig del camí veïnal de Marata o cotxes travessats al carrer havien de permetre que el referèndum es desenvolupés fins al final de la jornada sense temor a una arribada de la policia.
La tensió disminuí al migdia, però a mitja tarda tornà a augmentar. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil estaven actuant amb força a alguns municipis propers. A Canyamars, a Dosrius, a Villalba Sassera o a Sant Celoni es veieren imatges de gran violència i el rumor que els cossos policials s’acostaven a les Franqueses es feu d’allò més intens. Tan fou així que al voltant de quarts de sis de la tarda, alguns col·legis electorals van decidir fer una parada tècnica i poca estona més tard van tancar per garantir que la policia no confisqués els vots.
El recompte i els resultats
Quan finalment tots els col·legis electorals van tancar es va iniciar el recompte. A les Franqueses, 5.142 persones de les 13.582 que estaven cridades a les urnes van participar en el referèndum. Una participació del 37,86 %, sensiblement inferior a la del conjunt de Catalunya (43,03 %). D’aquests vots, el 89.71% van ser favorables a la independència i el 8,58 % contraris. Hi hagué un 1,71 % de vots blancs i un 1,15 % de vots nuls.
Centenars de veïns i voluntaris que havien participat en l’organització del referèndum es van reunir al vespre al davant del local de les Franqueses Imagina per seguir els resultats i la retransmissió televisiva. La indignació per les escenes de violència era un sentiment comú. Un sentiment que s’expressà al cap de dos dies en la major manifestació que ha vist el nostre municipi. Una indignació, però, que ens atrevim a dir que es combinava amb un sentiment d’orgull. Orgull per haver compartit un objectiu comú. Orgull per haver fet possible un moment històric enmig d’una repressió mai imaginada.