Dr. Mercader: “La lluita contra el temps és vital en el cas d’un infart”

El Dr. Mercader ha estat cap de cardiologia de l’Hospital de Granollers i resideix des de 2007 a les Franqueses. Segons observa: “les Franqueses disposa d’una riquesa rural que no s’hauria de perdre”.

Pel que fa a la seva professió, entén que tenir un cor saludable depèn sobretot dels nostre hàbits i actituds davant la vida. De fet, diu que és primordial inculcar aquestes actituds saludables, no només als malalts del cor, els quals són més sensibles després d’un esdeveniment coronari, sinó també a les escoles. Així és com ell ho fa amb els seus alumnes de cardiologia de la Universitat. En aquesta entrevista descobrim qui tenim procurant pel nostre cor i quins consells ens dóna per tal que aquest múscul continuï bategant.

On va néixer?

A la plana de Vic, a Còdol Dret (1860-1962), una colònia tèxtil que va ser soterrada sota el pantà de Sau. El fet de néixer en un poble que ja no existeix té la seva gràcia. Jo i la meva família som de les tres-centes persones que vam haver de marxar del poble. Aleshores tenia 8 o 9 anys i vaig anar a viure Roda de Ter, on el meu pare havia previst una casa.

Com va arribar a l’Hospital de Granollers?

Vaig estudiar a Manlleu  el batxillerat elemental i posteriorment vaig anar a Vic, al Seminari. Es veu que no era per a mi el sacerdoci i amb vint anys arribo a Barcelona per fer Medicina, donant classes de francès i de religió per costejar-me els estudis.

L’especialitat de Cardiologia la faig a Bellvitge. En acabar no hi ha massa sortides professionals, però sorgeix una plaça de cardiologia embrancada amb medicina interna i decideixo agafar-la. Era a l’Hospital de Granollers, on encara treballo.

Quins van ser els seus inicis a l’Hospital de Granollers?

Quan jo vaig arribar a l’Hospital de Granollers no ha havia cap cardiòleg, però un any més tard ja es contracta un segon cardiòleg (el Dr. Fitó ), ara jubilat. En aquella època, cada divendres baixàvem a l’Hospital de la Vall d’Hebron per assistir a unes sessions que feia el Servei de Cardiologia (el Dr. Soler) i que ens servien per posar-nos al dia. Aprofitàvem aquells sessions, l’amistat i el contacte amb altres professionals i àrees per sol·licitar proves importants per als nostres pacients, proves que aleshores l’Hospital de Granollers no podia oferir.

Per altra banda, vàrem obrir també contacte amb companys cardiòlegs i cirurgians cardíacs  de l’Hospital Clínic,  que van permetre aplicar tècniques quirúrgiques als nostres pacients.

Com actua l’Hospital de Granollers davant un quadre coronari greu?

Actualment tots els hospitals ens regim pel Codi Infart, un protocol que es va posar en funcionament l’any 2009 a tot Catalunya. Aquest comprèn una sèrie de dispositius que s’activen quan un pacient és sospitós de tenir un infart. El SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) o el servei d’urgències de qualsevol hospital deriva automàticament aquest pacient cap a l’hospital de referència que té assignat, en funció del lloc on es trobi. Nosaltres tenim assignat l’Hospital de Sant Pau o l’Hospital del Mar. El centre té l’obligació d’acceptar el pacient i retornar-lo, una vegada tractat i estabilitzat, a l’hospital d’origen o al més proper al seu domicili.

La lluita contra el temps és vital en el cas d’un infart. I és que en un temps inferior a dues hores el pacient ha d’haver arribat a la taula d’hemodinàmica i li han d’haver fet un cateterisme per obrir l’artèria obstruïda. Únicament així estalviem una enorme lesió del múscul cardíac. És per això que nosaltres diem que el temps és múscul.

Pel que fa a altres quadres coronaris, cada dia tenim una ambulància que porta els nostres pacients a l’Hospital Clínic o a l’Hospital del Mar a fer proves i/o intervencions. Per tant, l’atenció que rep el nostre pacient o el que està ingressat en una planta de l’Hospital Clínic és similar. Aquesta xarxa entre centres com el nostre i els hospitals de tercer nivell ha ampliat els serveis que es poden oferir i ens ha convertit en malalts de primera.

Puc afirmar que en aquest moments a l’Hospital de Granollers tenim tot allò que és imprescindible per atendre bé a un pacient cardiològic.

L’infart de miocardi és una de les principal causes de mort?

Sí. L’infart de miocardi és la primera causa de mort al món.  A Espanya es donen uns 100.000 infarts a l’any i d’aquests se’n moren un 30% .

Què ha de fer una persona que presenta un dolor toràcic?

Trucar al 061 i ells actuaran segons el que expliqui. El que cal tenir és sentit comú i si és un dolor agut i que no passa, s’ha d’anar al servei d’urgències més proper.

Quins són els factors de risc per al cor?

Els factors de risc són determinants. Si la gent no fumés no tindríem malaltia respiratòria crònica. El tabac, així com l’excés de colesterol, l’excés de pressió arterial o l’estrès afecten també a la malaltia cardíaca i vascular.

Hem d’influir en les persones a base de programes, xerrades que portin a  canvis de mentalitat sobre què és bo per a la salut. Els malalts que han passat un infart són molt més sensibles a  aquests canvis.

Quins són els pilars bàsics per tenir un cor sa?

La dieta és molt important i la gent ho està entenent. L’educació alimentària a casa i a les escoles és imprescindible.

Per altra banda, la salut esportiva també és necessària i val a dir que també, cada cop, veiem més persones practicant esport.

I l’excés d’exercici pot ser perjudicial?

És cert que els grans esportistes moren més  –mort sobtada- que la resta de la població. Aclarim que una mort sobtada és una mort imprevisible, que triga menys d’una hora en produir-se.

En gent jove es donen malalties congènites, que l’esportista desconeix, i que són causa d’aquestes morts.

A més, a partir dels 35 anys la malaltia coronària és la causant del 80% de les morts sobtades, tant en esportistes com en la població general, sigui perquè s’ha provocat una arítmia o bé per un infart que ha generat una sèrie d’esdeveniments que han portat a la mort.

Actualment hi ha molta afició a  l’esport, però és important que els clubs federats facin revisions una mica més exhaustives. Una persona que fa esport amb regularitat i intensitat hauria de fer-se un electrocardiograma, una ecografia del cor, una prova d’esforç i tot i així, encara se’ns escaparien casos.

Tenim bona salut cardiorespiratòria a les Franqueses?

La gent de les Franqueses, en general, és saludable com a tot arreu. Hi ha una població envellida i més rural i que per únicament això ja són saludables, i una generació jove que no té els hàbits del tabac tan instal·lats i que, a més, fan una vida més esportiva que els beneficia.

La meva impressió és que al poble ha arribat molta gent jove que busca un espai i un habitatge i que és gent saludable, però no hi ha estudis que ho quantifiquin.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *