Pintora, actriu, artesana… Aquesta lleronina polifacètica ens explica la seva vinculació amb el món de l’art
L’Íngrid Rivera no fa massa temps que viu a Llerona. És, però, una veïna que desborda energia. La mateixa energia que dedica a les arts. Sembla ben bé que tingui talent per a tot! Pinta, canta, actua, fa nines “fofuchas”… És el que en podríem dir una artista total. En les següents línies la podrem conèixer una mica més a fons
DIBUIX:
Quant temps fa que tens el hobby de dibuixar?
Des de ben petita ja. Me’n recordo a l’estiu que ens enviaven deures de l’escola i jo els deixava de banda i em posava a dibuixar.
Vas fer algun curs de dibuix? Quan?
Vaig fer pintura fa sis anys aproximadament. I ara tenia molt temps lliure per temes personals i vaig veure que hi havia un curs gratuït a Canovelles i m’hi vaig apuntar. I així, vaig començar a fer classes específiques sobre el tema del retrat de persones.
En aquest curs heu fet alguna exposició?
Sí, vam fer una exposició durant mig mes de juny al Centre Cultural de Canovelles
Totes les teves obres son caricatures?
No, totes no. A mi m’agrada molt l’estil naïf, un estil una mica infantil amb molta coloraina i una mica abstracte, es podria dir que és un estil molt hippy. I també m’agrada molt un pintor que es diu Didier Lourenço perquè enfoca l’estil que a mi m’agrada.
T’agradaria poder exposar totes les teves obres d’art?
Sí que m’agradaria molt, però penso que encara hauria de trobar el meu propi estil perquè tot el que he fet fins ara han sigut temes d’altres pintors. M’agradaria poder trobar el meu estil, amb el que m’hii trobi còmode amb el tema de colors, textures i de la composició de l’obra. M’agradaria poder trobar aquest punt i després poder exposar.
TEATRE:
En què t’has llicenciat?
Jo soc tècnica d’infermeria, treballo a una clínica de diàlisi, per molt que ara estic de baixa. L’afecció del teatre fa uns quatre o cinc anys que l’estic practicant amb la companyia Mater de Canovelles, on fem diverses obres al llarg de l’any.
Tot i tenint aquesta carrera, per quin motiu vas decidir fer teatre?
Doncs a mi des de sempre m’ha agradat molt el tema de la interpretació. A través del teatre puc arribar a ser qualsevol cosa que em proposi. Nosaltres gaudim més quan assagem que el dia de l’estrena de l’obra, sobretot pels nervis que fan que estem més pendents de fer-ho bé que de gaudir del moment.
Quan vas començar a fer teatre?
La primera vegada que vaig actuar va ser en una obra titulada Bodas de Sangre de Federico García Lorca, a l’ESO. Després ho vaig deixar córrer i em vaig posar a estudiar i a treballar. Treballant a l’ajuntament, als serveis socials, una companya em va donar entrades gratuïtes d’una obra en la que ella actuava i em va animar perquè m’apuntés a teatre. Ara hi anem juntes i fa uns cinc anys que estic fent teatre.
Com es diu la companyia teatral de la que formes part?
La companyia es diu Grup l’Aplec, i és la secció teatral d’una entitat que hi ha a Canovelles, que fa poc va fer 50 anys. L’entitat es diu Comissió Sant Antoni Abat.
De què tracta l’obra teatral que esteu preparant?
L’Aplec aquest any fa 20 anys, i volien representar la primera obra de teatre que es va representar titulada Els meus marits m’enganyen, dirigida per Dicaci Camps. El problema és que nosaltres només tenim tres homes i, el director que tenim, que fa tres anys que participa amb nosaltres, va decidir que la modificaríem amb el permís del senyor que va escriure l’obra. Així que l’hem adaptat i hem hagut de tirar pel camí de la homosexualitat. Tracta que som una parella, jo vaig tenir un accident de moto i em vaig matar. La meva dona al cap d’un temps té una altra parella però ella i jo tenim un fill en comú, aquest fill decideix tirar pel camí de les drogues, l’alcohol i no estudiar i jo, vaig baixant del cel per ajudar a la meva vídua a educar a aquest fill. I fins aquí puc explicar.
De totes les obres teatrals que has participat en quina t’has sentit més identificada amb el personatge que representaves?
L’any passat vaig començar una obra però no la vaig poder acabar. Però no era el meu paper preferit. Jo crec que el paper que més em va agradar, no pel paper sinó pel conjunt de l’obra, la vam fer fa tres o quatre anys i es titulava Els pitjors contes mai contats. L’obra és d’una actriu professional que es diu Virginia Sánchez. Jo era un personatge molt happy, passava de tot i em van fer fer d’arbre, de gespa, de pedra… però vam riure moltíssim i va ser una època molt maca.
A més de treballar en aquesta companyia, has actuat com a figurant a series televisives com Polònia i 39+1. Què et va semblar l’experiència?
L’experiència molt bona, però es nota bastant la diferència pel que fa al tracte entre els figurants i la resta dels actors professionals; penso que hi ha un gran abisme. Però l’experiència és molt bona, penso que per a les persones que s’hi dediquen és molt de sacrifici. Els espectadors que ho veuen des de casa, a un teatre o a un cinema, només veuen la part positiva de la feina com, viatges, glamour i tot això és maco però hi ha un gran sacrifici pel tema de les famílies, horaris… De vegades comencen a gravar a les sis del matí i coses així repercuteixen. Al menys en la part que jo he vist.
Segueixes actuant en alguna d’aquestes dues sèries?
De moment no, perquè ja estan els capítols gravats. Però tot i així, estem pendents que ens truquin per intentar entrar a La Riera ja que és una de les sèries més fortes de TV3.
T’agradaria poder actuar no com a figurant sinó com a personatge de la sèrie?
Sí, molt! Però no sé com acceptaria fer un personatge i que després em reconeguessin pel carrer, perquè jo prefereixo fer vida discreta.
MÚSICA:
Com i quan has après a tocar la guitarra i a cantar?
Ma mare és filla de Canovelles i sempre hem tingut molt vincle amb el poble. Fa uns 25 anys va obrir el Centre Cultural de Canovelles i jo, devia tenir uns 14 anys quan vaig començar a anar-hi i hi vaig estar nou cursos. El fet que anés al Centre Cultural a tocar la guitarra té una explicació. Jo amb 13 o 14 anys vaig anar a l’Escola de Música a Granollers. En aquella època eren molt estrictes i em van dir que no podia estudia música a la meva edat perquè ja era molt gran i em vaig enfadar bastant perquè jo volia especialitzar-me en música. Al Centre Cultural em van dir que no feien cursos de música però sí de guitarra. I així vaig començar, però per culpa d’una lesió ho vaig haver de deixar.
Has actuat en un escenari com a cantant i/o tocant la guitarra? On i quan? Com et vas sentir?
Sí, cada any fèiem un concert de guitarra al final de curs del Centre Cultural de Canovelles. Es passen molts nervis, ja no només per si tu t’equivoques sinó també pels companys. Amb la música passa igual que amb el teatre; si se t‘oblida alguna frase i l’altre t’ha de donar una rèplica, si no li dius la teva frase no et pot contestar i s’ha d’espavilar. Però a part d’això és divertit i la sensació és molt xula.
FOFUCHAS:
Una altre de les aficions que tens és fer fofuchas. Com vas aprendre a fer-les? Quina era la teva intenció quan les vas aprendre a fer?
Les vaig aprendre a fer perquè volia fer un regal especial a una amiga fet per mi. Estava molt de moda fer fofuchas i vaig decidir fer-ne una. Em vaig mirar un vídeo per internet, vaig buscar el material i em vaig posar a fer-la.
En algun moment et vas imaginar que et donarien l’oportunitat de fer classes perquè la gent n’aprengués?
No mai, ni de fer classes ni de vendre-les. Em vaig sorprendre quan m’ho van dir però alhora em vaig espantar, vaig pensar que potser no sabria fer de professora.
Si li haguessis de dir a alguna persona com es fan les fofuchas, quines són les quatre coses bàsiques que li diries?
Primer ha de saber molt bé com ho vol muntar, ha de tenir molta paciència perquè es necessiten moltes hores per poder-ne fer una i, a part hi ha el tema de la pintura. Bàsicament és tenir molt clar com la vols muntar, tenir molta paciència, traça i pràctica.
Quan eres petita et cridava l’atenció la música, el teatre o el dibuix?
Tot, ja des de ben petita el tema de la música i el dibuix m’han apassionat molt.
Gemma Espelt i Eva Molina