Poema sobre la mort’19 

Retrobar els amics i desafiar la mort. Fer una paella i desafiar la mort. Retrobar el sexe i desafiar la mort. Mirar-se un mateix, trobar-se en el mirall i veure la mort de cara. Viure i morir. Estar viu i alhora estar mort, com el gat de Schrödinger esperant observador.

Viure i morir, i potser matar algú. Per fi, ser homicida. Matar el pare, matar la mare, matar els germans. Ser portador de la mort. Portar la mort a la mà, al ganivet, al genoll, a la saliva. Ser la mort en primera persona.

La guerra i la mort. El dubte i la mort. L’amistat i la mort. L’amor i la mort. La nit i la mort. L’abraçada i la mort. Els concerts i la mort. La música i la mort. Debussy i la mort. El sexe i la mort. La polla i la mort. El cony del trans i la mort. Besar-te i morir, sense ser metàfora. Morir de veritat.

Diuen a la televisió que no ens hem d’apropar. Diuen que no ens podem tocar. Diuen que mirar-te de lluny no mata. Fills de puta. Què sabran ells? El desig i la mort. La distància i la mort. Oblidar-te i morir.

Morir oblidat en una finestra, oblidat en un balcó. Morir oblidat com un gos en una residència llunyana. Desitjar-te bona sort amb un somriure radiant i, de sobte, sentir les teves cendres entre les meves mans. Somriure i morir. L’esperança i la mort.

No ens podem acostar. Res de tocar-nos. No ens podem respirar. No ens podem abraçar. Distància entre amics, mort entre amics, riades de vi entre amics. Riures i plors. No tocar-nos mai més. Mirar-nos de lluny. Respirar la distància.

Apropar-me a tu i morir. Diuen que mirar-te de lluny no mata. Què sabran ells?

Fer de la distància la nostra bandera. Construir amb por els nostres jocs de llit. El llit i la mort. La fusta i la mort. Els teus llavis i la mort. Els llençols i la mort. L’èxtasi i la mort. Gernika i la mort. Goya i la mort.

Crèiem que érem vius, i ja érem morts. Crèiem que respiràvem i ja no existíem. Crèiem que estàvem aquí, i ja ningú no ens veia. Vam morir fa temps i no ens ho havien dit. Vam morir sense comiat, sense homenatges, sense memòria, sense destí…

Tan sols el ressò de la teva veu abans prement els nostres llavis… ‘i per què no morir?’

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *