Nascuda fa poc més de dos anys, aquesta entitat vol donar una altra visió al fet de quedar-se en una cadira de rodes.
Per a totes aquelles persones que podem caminar, quedar-se en una cadira de rodes és segurament un dels nostres majors temors. Perdre l’autonomia o veure limitada la nostra capacitat per fer algunes activitats són algunes de les idees que ràpidament ens venen al cap quan pensem en una cadira de rodes. I tanmateix, hi ha un grup de joves que ha passat per aquesta experiència i que ens vol fer adonar que tots els canvis – també deixar de caminar- s’han d’afrontar amb empenta i que poden suposar noves oportunitats. Amb aquest objectiu han creat Capaç i Vàlida, una entitat que ràpidament s’ha convertit en un referent per conèixer el món de la diversitat funcional.
“Quan algú es queda en cadira de rodes, les reaccions són molt diverses, perquè depèn molt de la personalitat de cadascú. És quelcom que ningú espera i la reacció, al principi, acostuma a ser de pena o de ràbia. El ‘per què a mi?’ és una de les primeres preguntes que moltes vegades ens fem i ens repetim, però de mica en mica s’accepta i cada persona s’hi adapta d’una manera o altra.” Aquestes són paraules dels membres de Capaç i Vàlida, una entitat que fa poc més de dos anys es va constituir al nostre municipi i que pretén donar visibilitat al fenomen de la diversitat funcional i fomentar la inclusió de les persones que es mouen en cadira de rodes.
A hores d’ara l’entitat està formada per mitja dotzena de membres. Tots ells joves que han hagut d’afrontar una discapacitat sobrevinguda, ja sigui directament o en alguna persona molt propera. “Les fites que han aconseguit els membres de l’associació són precisament recuperar-se psicològicament d’una discapacitat sobrevinguda i reprendre la seva vida anterior en una condició diferent i, en alguns casos, reinventant-se per seguir fent el seu camí trobant aquelles coses que els motiven. “
La primera idea va sorgir del Gerard Soler, la Jana Arimany i la Maria Cayuela, però després s’hi han anat afegint altres persones com l’Eva Centellas, en Pau Navarro o l’Andreu Sánchez. Tots i totes comparteixen una mirada optimista que pretenen que es visualitzi en les seves accions. I és que no és debades que van batejar l’associació amb el nom “Capaç i Vàlida”; hom diria que més que un nom, és tota una declaració d’intencions.
Els canvis no s’han d’afrontar amb por
Un dels principals objectius de l’entitat és donar veu a les persones que es mouen en cadira de rodes. Per això han creat un compte d’instagram (@civ_org) per donar a conèixer el testimoni de persones que expliquen quines són les seves experiències en la vida diària: “Ens serveix per donar-los veu, que se’ls escolti i que mostrin una cara de la discapacitat que a vegades no es veu. Volem donar a conèixer que els canvis són canvis, a vegades noves oportunitats, i que no s’han d’afrontar amb por”.
L’entitat, però, no es limita únicament a donar veu als afectats per la discapacitat, sinó que pretén, especialment, fomentar la seva inclusió. Un objectiu que requereix tenir una actitud correcta: “Si des de l’associació aconseguim apoderar aquestes persones, més fàcilment podrem reduir els estereotips i les limitacions que se’ls imposa des de fora, però també que s’imposen elles mateixes. Ensenyar al món com persones amb discapacitat funcional gaudeixen de l’esport i fan handbike, piragüisme, tennis, rugbi o ioga, trenca estereotips.”
De mica en mica estan aconseguint crear una autèntica comunitat virtual. A través del seu compte d’Instagram, l’entitat publica entrevistes, comparteix reflexions, o fins i tot han difós entrenaments per fer a casa durant les setmanes de confinament. I amb tot, la seva voluntat és fer activitats que vagin més enllà de les xarxes socials. Ara estan ultimant la preparació de les “Jornades Singulars i Inclusives”, uns cursos dedicats a tota mena d’institucions (escoles, universitats, empreses, etc.) amb la intenció de treballar valors com l’empatia, la tolerància, les emocions i el respecte a la diversitat. “Són temes que sovint no es tracten i des de l’associació creiem que són fonamentals per contribuir a crear una societat més igualitària i justa per a tothom.”
Una societat poc acostumada a la diversitat
“Hi ha moltes situacions en què la discapacitat de la persona ve donada per l’entorn”, ens diuen. Un entorn que sovint impossibilita que una persona amb cadira de rodes es pugui desenvolupar autònomament. Per això, consideren fonamental vetllar per l’accessibilitat dels carrers i tota mena d’establiments públics: “Només si es construeix pensant en la diversitat de persones que hi ha en el món, podrem fer que aquest col·lectiu recuperi la seva autonomia”.
Però no només són les barreres físiques les que limiten la vida de les persones que es desplacen en cadira de rodes; també hi ha les barreres mentals de bona part de la societat. “Un dels errors és deixar que els prejudicis s’imposin, tractar-nos amb inferioritat o no interessar-se per la persona que hi ha darrere d’aquella aparent discapacitat. Hi ha una falta general d’educació en diversitat i cal un procés de normalització. I també hi ha una falta de conscienciació. Només podrem construir una societat inclusiva si les persones individualment adopten pràctiques de respecte, per exemple no ocupant l’aparcament reservat per a persones amb mobilitat reduïda.”
Capaç i Vàlida vol contribuir a canviar la visió que la societat té de les persones que viuen en una cadira de rodes. Persones valentes que, com aquest grup de joves, han aconseguit afrontar una sotragada vital amb esperit positiu i reprendre el camí amb unes condicions diferents; limitats en la mobilitat però potser més forts en molts altres sentits. “Tot el procés que vivim ens ajuda a créixer, a conèixer altres realitats, a aprendre i a desenvolupar una sensibilitat que altres no tindran”, afirmen. Tot un ensenyament vital.