Ricard València: “La política d’ara és molt diferent de la política altruista de principis de la democràcia”

P10803912

Ricard València i Schuster neix a Granollers el 1947 i ve a viure a les Franqueses l’any 1969. És delineant projectista. Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya fins a 2003, fou el primer alcalde de les Franqueses del període democràtic. Va exercir el càrrec durant les quatre primeres legislatures després de la restitució de la democràcia (1979-1995). Fou membre del Consell Comarcal del Vallès Oriental entre els anys 1988 i 1991. Actualment no està afiliat a cap partit.

Aquesta entrevista finalitza el cicle de xerrades amb els alcaldes, que Garbuix ha dedicat al 30è aniversari dels ajuntaments democràtics.

Quan i com entra en la política?

Vaig començar a treballar quan tenia 14 anys i per a mi la política obrera ja era política, encara que no fos dins de cap partit. Als 16 anys vaig entrar a la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Quan vaig tornar de la “mili”, després d’algunes incursions en partits d’esquerres, el 1975 em vaig afiliar al PSC-Reagrupament, de Josep Pallach i Josep Verde Aldea.

Quines motivacions el van portar a la política?

Vaig creure que la meva aportació al benestar de la classe obrera podia donar més rendiment a través de la política de partit que no pas de la política sindical.

Com es va crear l’agrupació local del Partit dels Socialistes de Catalunya a les Franqueses? Hi va participar?

L’any 1978 es produeix l’acord de PSC-Congrés i PSC-Reagrupament amb el PSOE, per fundar el PSC-PSOE. Uns quants que havíem estat a la branca Reagrupament i uns altres a la branca Congrés vam ajuntar-nos i vam crear l’agrupació de les Franqueses; tot això sense tenir local i trobant-nos a les cases particulars.

Com va acabar sent el primer cap de llista?

Vam fer una candidatura independent formada per persones de diferents partits i d’altres que no eren de cap. Es deia Treball i Honradesa per a l’Ajuntament i tenia el suport del PSC i PSUC. Tothom volia estar a la llista però ningú ser-ne primer. Aleshores, es va fer una votació entre nosaltres per escollir qui l’encapçalaria i em va tocar. Faltaven 5 mesos per a les eleccions. Tots, més o menys, ho fèiem il·lusionats per canviar les coses. Les altres candidatures eren Candidatura Independent pel Poble (CIP) i Convergència i Unió (CiU).

Vostè va néixer a Granollers. Com es va donar a conèixer a les Franqueses?

Jo vivia aquí des del 1969. Com a ciutadà amb tres fills que anaven a l’escola pública, estava involucrat en l’Associació de Pares d’Alumnes (llavors l’APA), érem usuaris del centre mèdic, assistia a les festes majors, concerts de Marata… però sense cap pensament de presentar-me a les eleccions.

Què es van trobar a l’Ajuntament?

Ens vam trobar una institució sense contingut, sense iniciatives, burocràtica, sense patrimoni ni expectatives. La major part de zones urbanes dels pobles no tenien els serveis mínims (enllumenat, clavegueram, aigua potable, asfaltat).

A què s’havia donat prioritat durant els anys anteriors?

Jo crec que a l’edificabilitat. Ens vam trobar un Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’inicis dels 70 que, per exemple, preveia edificis de planta baixa i quatre pisos a Corró d’Amunt, o parcel·lar uns 2km2 de bosc per a una urbanització a Llerona . A més, tot era un teixit de reserva de terrenys per a carreteres, cinturons, autopistes… Hi havia absència de planificació de cap centre educatiu. Ens vam trobar unes obres no legals d’instal·lació d’aigua potable a Corró d’Avall, utilitzant béns públics per a un aprofitament privat. En resum, l’Ajuntament no tenia terreny de propietat municipal per poder fer res.

Què van haver de posar en marxa just a l’arribar?

Com que la legislació en aquell moment encara era la franquista, vam “inventar” normes i reglament de funcionament que ens regulessin democràticament les nostres relacions entre els diferents grups. Vam dedicar la legislatura a aturar i modificar el PGOU existent en aquell moment (paralització de llicències d’obres durant 2 anys, i redactat del futur PGOU); es va cedir el terreny per construir l’actual edifici de l’escola Joan Sanpera i Torras; es van crear els centres municipals de salut de Corró d’Avall i Bellavista; es va recuperar la titularitat pública de les obres de canalització d’aigua potable a Corró d’Avall i s’aconseguí finançament públic per legalitzar-les…

Quines prioritats es va marcar el seu govern?

Treball i honradesa. Creixement sostenible. Protecció de l’entorn i de l’activitat agrícola i ramadera. Política social, educativa, esportiva, infantil i sanitària accessible i pública. Formació i pràctica esportiva gratuïta pels menors de 16 anys a través del Patronat Municipal d’Esports, entre d’altres.

Ens pot recordar quins eren els partits i en quines legislatures va governar en coalició i en quines amb majoria absoluta?

En la primera legislatura, Treball i honradesa per a l’Ajuntament (THA) va aconseguir 7 regidors, CIP 4 i CiU 2. Vam pensar que tots buscàvem el mateix. Per això, vam crear unes Àrees que van ser repartides entre les 3 candidatures. Treballàvem conjuntament sempre sota la presidència de l’alcalde en totes, però cadascuna tenia un regidor responsable d’una de les 3 candidatures. Per exemple, el titular de l’Àrea d’Agricultura i Ramaderia era en Pere Rosàs (CIP) perquè era de la Cooperativa. A l’Àrea de Sanitat hi havia la Carmina Montfort (CIP), que era infermera. Vam anar fent el repartiment entre les candidatures, anant tots a una. Aquest és el meu millor record.

De les 4 legislatures com alcalde, la primera és la més neta i de més companyonia. A la segona van desaparèixer CIP i THA i van presentar-se PSC, PSUC, CiU,… Les tres eleccions municipals següents també vam obtenir majoria absoluta, però governant en solitari. A la cinquena (1995), vam aconseguir majoria simple, però CiU, utilitzant el vot del PPC i el d’un trànsfuga d’IC, va usurpar-nos l’alcaldia i per tant el govern municipal.

Hi havia dèficit d’equipaments llavors?

Hi havia dèficit no només d’equipaments, també de serveis. Jo entenc que primer s’havien de fer els serveis i llavors els equipaments. Ens vam dedicar a dotar de serveis bàsics al conjunt de les Franqueses (aigua, llum,clavegueram i asfaltat de carrers) i després, a obtenir terrenys i recursos econòmics per a fer els equipaments. D’aigua pública potable només n’hi havia a Bellavista. A Llerona, Corró d’Avall i Bellavista calia desdoblar el sistema unitari de clavegueram (d’aigües brutes i netes). La xarxa d’aigua potable i les clavegueres i col·lectors van suposar moltes inversions i anys de treball. Eren moments de crisi econòmica forta (1980-92) i vam fer molts plans d’ocupació amb l’INEM perquè hi havia molt atur.

Des de 1995, s’han fet tants equipaments perquè s’han trobat que no han hagut d’asfaltar carrers, ni portar aigua… Des de 1995 s’ha fet molta obra des de l’Ajuntament, però pagant els promotors. Tres mesos després d’obtenir l’alcaldia, van inaugurar una escola (l’actual Bellavista-Joan Camps i Giró) que era una feina feta anteriorment. També nosaltres havíem aconseguit terrenys on ara hi ha l’IES Lauro, la Biblioteca, el camp de futbol-7 de Bellavista, el CAP del carrer Girona, el centre de dia i geriàtric de Corró d’Avall, la llar d’infants Tres Bessones i fins i tot el nou IES que s’edifica ara, el dret d’ús per a 75 anys del pavelló del carrer Girona…

De la seva etapa de govern, quines actuacions en destacaria?

N’hi ha moltes, perquè 16 anys donen per a molt. Jo apuntaria el Pla General del 1982 (aprovat el 1983 i vigent encara) que fou aprovat per unanimitat del Consistori. Si el mireu, no hi ha ni una sola carretera, ni una sola autopista ni un sol cinturó. L’única reserva era per a la Ronda Nord de Granollers, que és semblant a la d’ara, però llavors es desviava per passar per Milpins i creuar el poble per més amunt de l’Ajuntament. També vull destacar la creació de l’Escola Municipal de Música o la col·locació de jardineres a diversos llocs del municipi (com a la carretera de Ribes), perquè enteníem que donava un aire floral als passeigs de la gent.

Una altra de les coses que no vesteix molt, però és imprescindible, fou l’ampliació del cementiri de Corró d’Avall. Mossèn Adell va estar fent apologia contra l’actuació municipal, però una vegada ens vam asseure i vam començar a parlar, tot eren avinences. Coincidint en el temps, el Bisbat volia vendre el terreny de l’antiga església de la Sagrera i vam iniciar una actuació legal d’expropiació per interès públic, entenent que on hi havia hagut una església romànica no hi podia haver pisos. En base a aquestes facilitats, es va arribar als acords per a l’ús del Casal de Corró d’Avall.

Quin va ser el moment més delicat del seu mandat?

N’esmentaré un entre molts (als inicis de la primera legislatura), perquè em va arribar molt al cor: l’accident de tren del desembre de 1979. La inexperiència i la impotència per la falta de mitjans va ser molt dura. El tren havia caigut sobre una part d’una indústria del municipi. Tot va ser demanar ajut i tothom s’hi va abocar. Però massa ajut fa nosa i, fins i tot, hi havia institucions que venien “per sortir a la foto”. Va ser un moment molt delicat per l’aspecte humà.

Ens pot explicar alguna anècdota del seu mandat?

Recordo l’any 1984, quan Renfe es plantejava suprimir la línia Vic-Puigcerdà, i una colla d’alcaldes vam anar a Madrid per parlar amb el ministre Barón. Teníem entrevista a les 9 del matí i el dia abans tres vam pujar al tren a l’estació de Sants per anar-hi de nit. La resta agafaven el pont aeri l’endemà a primera hora. Els que anàvem en tren vam arribar quan s’acabava la reunió, i això que dèiem: “nosaltres segur que arribarem a temps”. Amb Renfe vam arribar tard.

Com compaginava la feina d’alcalde amb la família?

Amb molta dedicació, molta comprensió i paciència per part de la família. Mai m’he penedit, ni jo ni la meva família, d’haver estat alcalde. Els meus fills van patir-ho en el seu moment, però no en tenen cap mal regust.

Com va afrontar el retorn a la feina després del parèntesi a l’alcaldia?

Vaig trobar feina de la meva especialitat (delineant i projectista mecànic). Amb el pas dels 16 anys només havia perdut la pràctica de les innovacions tecnològiques de la informàtica aplicada a la mecànica, però no em va resultar cap trasbals. És com anar en bicicleta: encara que ho deixis durant 16 anys el dia que agafes una bicicleta no tens tanta pràctica, però saps anar-hi.

Quina és la seva relació actual amb la política? Està afiliat a algun partit?

Estic jubilat de la política de partit. Sóc d’esquerres, igual com també tinc formació cristiana, però no sóc practicant. He estat afiliat al PSC i quan ho he estat, n’estava convençut.

Participa en alguna entitat? Com veu el teixit associatiu actual de les Franqueses?

Formo part d’alguna entitat, però no estic en cap Junta. Sobre el teixit d’associacions penso que és molt gran. Per a mi, valdria més la pena unir esforços; és llàstima que tothom vulgui ser independent i no compartir espais.; al final es creen antipaties. Crec que l’Ajuntament no ha d’interferir en res, i deixar que la població faci el que cregui que ha de fer.

Què en pensa de les mocions de censura? Com ha vist les alternances de color polític a l’Ajuntament de les Franqueses?

Mai he estat d’acord en la moció de censura, de cap color. L’entendria en casos com els de Jesús Gil o Julián Muñoz. El que passa és que s’utilitzen per a qualsevol cosa. Amb l’ús dels trànsfugues es fan meravelles. N’hi ha un que ara es queixa i denuncia transfuguisme quan ell va arribar a ser alcalde havent perdut unes eleccions i fent una coalició de tres partits aprofitant-se del vot d’un trànsfuga. Això no ho entenc.

Quina valoració fa dels governs actuals (municipal, autonòmic i estatal), tots ells socialistes?

No faig cap valoració. La política d’ara és molt diferent de la política altruista del principi de la democràcia. Han canviat sensibilitats, interessos… En el nostre temps, enteníem que era el partit qui ens havia d’entendre a nosaltres, i no pas nosaltres al partit.

Es trenca el pacte de govern que va fer possible la moció de censura

El passat 18 de març el grup municipal dels Verds a l’Ajuntament va retirar el suport que donava al govern conformat pel PSC, ERC (grup que en les darreres eleccions es va presentar en coalició amb els Verds) i l’ex-regidor del PP, Josep Badia. Amb aquesta decisió, es constata que l’actual govern no compta amb una majoria estable per tirar endavant els projectes que vulgui endegar. No obstant, el regidor d’Unió Democràtica de Catalunya, Ferran Jiménez, qui fa uns mesos que es va desvincular de la resta del grup municipal de CiU (encapçalat per l’exalcalde Francesc Torné), ha mostrat bona disposició a col·laborar amb el govern i així poder aprovar, per exemple, els pressupostos.

El grup municipal dels Verds va explicar mitjançant un comunicat i una conferència de premsa les raons d’aquesta decisió. Segons el grup ecologista, aquesta es basa en l’incompliment per part de l’equip de govern dels acords que van permetre el canvi d’alcaldia. Entre aquests suposats incompliments, els Verds assenyalen la implantació de la recollida selectiva d’escombraries porta a porta, la realització d’una auditoria econòmica externa als comptes de l’antic govern de CiU o una major participació ciutadana especialment pel que fa a la redacció dels pressupostos municipals. Esgrimeixen a més que “la decisió de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de posar a exposició pública el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del 2003 amb un text refós del 2005, incloent la traça del Quart Cinturó i on l’actitud de l’alcalde no impedint que això es produís” ha estat “la gota que ha fet vessar el got”.

Per la seva part, el govern municipal va emetre un comunicat mitjançant el qual agraïa el recolzament dels Verds i els deixava la porta oberta a seguir col·laborant amb la tasca de govern. Alhora, però, l’alcalde Ribalta manifestava haver complert tots els pactes i que seguiria treballant per mantenir la governabilitat.

El grup municipal de CiU, a l’oposició actualment, ha reiterat que quan es va produir la moció de censura, ja van afirmar que el govern actual “comportaria inestabilitat al municipi, ja que era un acord de partits i persones amb un únic objectiu: fer fora de l’alcaldia Francesc Torné”. Des de CiU també s’ha afirmat que “aquest fet posa de manifest la poca consistència del govern municipal, ara en minoria, i destapa les contradiccions internes entre els partits que el formen, que està afectant les Franqueses pel que fa a la prestació de serveis municipals i a l’execució d’obres i equipaments municipals que s’havien iniciat.”

Mor Josep M. Vallelado, Jutge de Pau

La matinada del 19 de març moria, a causa d’una greu malaltia, Josep M. Vallelado Dalmau, Jutge de Pau de les Franqueses des de 2002. Vallelado va entrar al Jutjat de Pau com a jutge suplent l’any 1998 i el 26 de novembre de 2002 fou nomenat Jutge de Pau titular.

A part de la vessant conciliadora, Josep M. Vallelado també era conegut i apreciat per la seva implicació en la vida associativa del poble. Des de feia més de 15 anys era el president del Patronat d’Homenatge a la Vellesa de la Parròquia de Santa Eulàlia de Corró d’Avall i també havia participat amb l’Associació Cívica i Cultural en diverses ocasions.

Montserrat Carulla actua a Bellavista

El dissabte 21 de febrer, la coneguda actriu Montserrat Carulla va ser a les Franqueses per presentar l’espectacle “Itinerari de Paraules”. El teatre auditori de Bellavista fou l’escenari escollit per dur a terme aquest muntatge, que la pròpia actriu va definir com de “petit format”. Un espectacle –va dir Carulla- destinat especialment a aquelles persones a qui els agraden les paraules i els llibres. Així, durant poc més d’una hora, Carulla feu una lectura dramatitzada de diversos poemes i contes d’autors com Quim Monzó, Isabel-Clara Simó, Miquel Martí i Pol o Mercè Rodoreda.

Aquest acte, organitzat per la Regidoria de Polítiques Socials, Igualtat i Sanitat tenia l’objectiu de promocionar les aportacions de les dones a la cultura, quan faltaven pocs dies per a la celebració del Dia Internacional de la Dona. Tanmateix, fou una llàstima la minsa resposta del públic, donat que tan sols una trentena de persones van assistir-hi.

Mercadona obre un establiment a les Franqueses

Mercadona

La cadena valenciana Mercadona ha obert un supermercat al nostre municipi. Aquest establiment, que està situat a Bellavista, a tocar de la Ronda Nord, va ser inaugurat el passat dia 17 de març amb una bona acollida pel que fa a nombre de clients. L’obertura s’ha realitzat en ple debat del POEC (Pla d’Orientació d’Equipaments Comercials) de Granollers, que tracta sobre la implantació de grans superfícies comercials a la ciutat. Així que el debat està servit; el nou centre està tan a prop de Granollers que els petits comerciants de la capital de la comarca consideren que els pot perjudicar. Tanmateix, argumenten, que les aportacions econòmiques que pagarà aquests centre aniran a parar a les arques del nostre municipi.

Dijous culturals a Marata de nivell: Vicent Partal, Antoni Bassas,…

MarataEl cicle de conferències “Trobem-nos i parlem-ne” s’ha tornat a fer realitat un any més els dijous anteriors a la Setmana Santa en el Centre Cultural de Marata. Aquest any la convocatòria al diàleg i a la reflexió ha estat sobre sis temes tan diversos com “diaris, televisió i internet” (amb el periodista i director de Vilaweb Vicent Partal); “Obama contra la dura realitat” (amb el periodista Antoni Bassas); “globalització, crisi econòmica i especulativa” (amb el pagès Pep Riera); “llengua i com parlem o escrivim” (amb el corrector i traductor Jem Cabanes); “per què s’associa la gent” (amb el sociòleg i periodista Salvador Cardús); i “Occitània, nació veïna” (amb el sociolingüista i professor Joan Thomàs).

El primer dijous Vicent Partal, conegut pel seu programa de ràdio i la seva web d’informació en català Vilaweb, va reconèixer que el català és una llengua global, ja que està entre les 40 més utilitzades a Internet,. D’altra banda, va assenyalar que alguns tipus de diaris tenen els dies comptats si no aporten un valor afegit diferent a la immediatesa d’internet.

El dijous següent el periodista Antoni Bassas, fins fa poc a la ràdio i properament corresponsal de TV3 als Estats Units, va explicar els fonaments de la victòria de Barack Obama a les presidencials d’EUA. Segons Bassas el triomf del candidat afroamericà es basà, entre d’altres motius en una personalitat molt sòlida, bones capacitats comunicatives i una intel·ligència innata.

Bellavista optarà a les subvencions de la Llei de Barris

L’equip de govern municipal ha anunciat que està elaborant un “projecte d’intervenció integral” per al barri Bellavista, que serà presentat a la convocatòria de subvencions d’enguany de la denominada Llei de Barris.

Aquesta llei, un dels projectes estrelles del primer govern tripartit de la Generalitat, pretén impulsar la reforma urbanística i la millora social de barris d’arreu de Catalunya amb necessitats especials. Amb aquesta finalitat, el govern de la Generalitat dóna cada any ajuts a diversos municipis d’arreu de Catalunya. Les subvencions que s’atorguen en el marc de la Llei de Barris, poden destinar-se a qüestions com la millora de l’espai públic i la dotació d’espais verds, la rehabilitació o provisió d’equipaments per a ús col·lectiu o la supressió de barreres arquitectòniques.

Per tal d’implicar el veïnat en aquest projecte i recollir els seus suggeriments, el passat 14 de febrer l’Ajuntament va convocar la jornada “Junts millorem Bellavista”. Una vuitantena de veïns van donar la seva opinió respecte a quines qüestions hauria de recollir aquest projecte.

Per a l’elaboració d’aquest pla, l’Ajuntament està comptant amb l’assessorament tècnic de la Diputació de Barcelona. Tanmateix és previsible que no sigui fins a l’estiu quan se sàpiguen les poblacions que finalment rebran els ajust econòmics de la Generalitat i, per tant, cal veure si efectivament aquest projecte podrà tirar endavant.

Curs d’història a les Franqueses

Curs històriaLa historiadora Assumpta Montellà, autora del llibre La maternitat d’Elna o El setè camió, ha conduït un curs que repassa la història de Catalunya des dels seus orígens fins a la democràcia. Des de finals de gener el Centre d’Art i Noves Tecnologies de Can Font ha acollit aquest curs de deu sessions que recorre cronològicament les etapes històriques més importants. El curs finalitzà el passat 28 de març amb una visita al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, al poble de la Vajol i la mina d’en Negrín, destacat escenari de l’exili de la Guerra Civil. Així mateix, a partir del llibre d’Assumpta Montellà, i en commemoració del Dia Internacional de la Dona, l’11 de març es presentà al Teatre-auditori de Bellavista l’obra teatral La maternitat d’Elna, interpretada per l’actriu Rosa Galindo i el pianista Luc Olivier Sánchez. L’obra relata l’exili de centenars de milers de persones i la història de les mares d’Elna i la seva experiència en la maternitat.

Una part de la Carretera de Ribes es transformarà en Rambla

Carretera de RibesEl projecte de transformació de la carretera de Ribes en una Rambla, entre la plaça Gaudí i la plaça de l’Ajuntament, i la remodelació de la mateixa carretera entre la rotonda de la ronda Nord i la plaça de l’Escorxador són dues de les actuacions incloses al Fons Estatal d’Inversió Local, promogut des del govern de Madrid com a mesura per atenuar la crisi. Els altres projectes són la remodelació del carrer Aragó de Bellavista, entre el carrer Cardedeu i la plaça d’Espanya, i la instal·lació de la gespa artificial al camp de futbol de Llerona.

L’adequació com a rambla de la carretera s’haurà de dur a terme en un termini de 6 mesos i requerirà la contractació de 25 persones del municipi. Aquest projecte, pressupostat en més d’1 milió d’euros, es va presentar públicament el passat dijous 29 de gener al Centre d’Art i Noves Tecnologies Can Font. En aquesta reunió, l’alcalde de les Franqueses del Vallès, Esteve Ribalta, va relatar el procés seguit des que es va presentar la proposta de remodelació de la carretera a finals de 2007. Així, durant 2008 es va desenvolupar un procés participatiu que va permetre als franquesins valorar aspectes del projecte inicial. Algunes de les aportacions més destacades de les prop de 200 respostes rebudes foren mantenir el doble sentit de circulació i la introducció d’un carril bici.

La rua de Carnestoltes neteja els camins

Carnestoltes_Xavier SolanasJa fa dos anys que no cal agafar el tren per anar a Sitges i Vilanova i la Geltrú o volar fins a Venècia per gaudir de la festa de Carnestoltes. El passat dia 21 de febrer les Franqueses va celebrar la tercera edició de la rua més esbojarrada i divertida de l’any. El Rei Carnestoltes va arribar a la zona esportiva de Corró d’Avall, on es van trobar els acompanyants de les dues rues simultànies que es van organitzar al municipi: la de Bellavista i la de Corró d’Avall. Una desena de comparses i centenars de persones van poder gaudir del grup d’animació Amadeu i Cia, de l’espectacle de foc dels Encendraires i de la xocolatada que va escalfar als més fredolics. El jurat, format per cinc membres de la vida cultural de les Franqueses, va entregar els premis a les millors comparses, tant en la modalitat infantil com en la d’adults. Selva Salvatge del Casal Infantil de Corró d’Avall i Camins ben nets de l’AMPA CEIP Camins van emportar-se el primer premi.