L’altre dia, mentre a fora feia un fred d’hivern fantàstic, al balancí de casa m’acompanyava aquesta gran novel·la de debut de Dinaw Mengestu, Nens de la revolució. Va ser començar-la i acabar-la, rellegir-la i ara intentar encomanar-vos les ganes de llegir-la.

Sepha Stephanos és un immigrant etíop instal·lat a Washington, DC. En Sepha abandona Etiòpia [...]]]>

L’altre dia, mentre a fora feia un fred d’hivern fantàstic, al balancí de casa m’acompanyava aquesta gran novel·la de debut de Dinaw Mengestu, Nens de la revolució. Va ser començar-la i acabar-la, rellegir-la i ara intentar encomanar-vos les ganes de llegir-la.

Sepha Stephanos és un immigrant etíop instal·lat a Washington, DC. En Sepha abandona Etiòpia després de presenciar el brutal assassinat del seu pare, arriba als EUA i s’instal·la a casa del seu oncle en un barri als suburbis de Washington amb una gran presència d’etíops. Manté l’esperança de tornar al seu país, però ben aviat descobreix que no hi tornarà mai i aquest viure entre dos mons el porta a la recerca de saber qui és. La buidor i la solitud són companys de viatge d’en Sepha.

En Sepha regenta una botiga petita de comestibles en un barri decadent. A la botiga sol trobar-se amb els seus amics de l’ànima, en Joseph, congolès, i en Kenneth, kenyà, per arreglar el món, fer uns beures i jugar al joc dels dictadors de l’Àfrica. Mantenen unes converses molt bones i iròniques i també es permeten el luxe de somiar. Són aquí, però enyoren l’allà o el que hi van deixar.

“No te’n vols tornar, però. T’estimes més trobar-la a faltar còmodament des d’aquí que odiar-la des d’allà.”

La vida de Sepha sembla canviar quan al barri s’hi instal·la la Judith i la seva filla, Naomi. Això és el preludi que una classe benestant redescobreix el barri i comença a transformar-lo amb els conseqüents canvis, apujada de preus, desnonaments… Per uns es tracta de la millora del barri i pels altres, l’expulsió d’un barri que és la seva vida. Per primer cop, en Sepha se sent diferent i se sent alguna cosa, la Judith, però sobretot la Naomi li obra una porta que el veïnat i els actes racistes li tanquen.

Llibre que commou per la senzillesa com està escrit, perquè ens fa evident la solitud de la gent que ho deixa tot per començar de nou. I perquè les constants referències a Etiòpia i la seva gent em porten a recomanar-vos la lectura de dos llibres més El emperador del mestre Kapuscinski i Pallassos i monstres de l’Albert Sánchez Piñol .

Publicat per Angle Editorial.

Fe Fernández Villaret

L’Espolsada Llibres

www.lespolsada.cat

Us he de dir que acabar aquest llibre m’ha omplert de satisfacció. Us confesso que no em creia capaç de llegir-me una novel·la sobre la història austrohongaresa i encara menys que m’enganxés com ho ha fet. I és que en el fons no deixa de ser una història de persones, la [...]]]>

Us he de dir que acabar aquest llibre m’ha omplert de satisfacció. Us confesso que no em creia capaç de llegir-me una novel·la sobre la història austrohongaresa i encara menys que m’enganxés com ho ha fet. I és que en el fons no deixa de ser una història de persones, la d’Adrienne Miloth, en Bálint Abády i en Lászlo Gyeróffy. Los días contados és una crònica de l’època que s’allunya de dates i gestes èpiques, en canvi fa servir la veu de tres persones que ens permeten fer un viatge en el temps i viure aquells dies en primera persona.

Us transcric un fragment de l’excel·lent pròleg que acompanya la novel·la, escrit per la Mercedes Monmany.

“Con una alta dosis de ironía y con la melancolía propia de los que contemplan con lucidez el fin de una época y de los que embriagados de alegría y fiesta incesante la vieron escurrirse como brillantes y eternos granos de arena entre sus torpes dedos, el gran escritor, político y aristócrata húngaro Miklós Bánffy, notario o escriba de una clase decadente que se asomaba sin saberlo a su propio abismo, describirá a la aristocracia húngara entre la que había crecido con el solo fin, probablemente, de un día salvar su alma de la quema y dejar testimonio de ello…”

M’apropio d’aquestes paraules per descriure aquesta novel·la de tall clàssic que forma part de la Trilogia Transsilvana. Mentre la llegia les comparacions amb El guepard de Lampedusa eren constants. Festes i vida plaent que arriba als últims dies. Vides fàcils que veuen com arriba el final com a conseqüència de la inestabilitat política. Grans esdeveniments que van marcar la història d’Europa narrades per tres veus. En Bálint, un comte que acaba de tornar d’una missió diplomàtica per prendre el seu escó, l’Adrienne i en Lászlo Gyeróffy, un prometedor artista. I així, m’he trobat passejant pels castells, anant de cacera, vivint amors secrets… però també he conegut la lamentable situació de les minories i algunes barbaritats que van posar els fonaments dels futurs conflictes i genocidis…

La literatura no deixa de sorprendre’m i regalar-me bons moments, i em fa adonar que en el nostre recorregut literari podem anar apujant el llistó de les nostres lectures i, aleshores, la satisfacció és immensa.

Publicada per Libros del Asteroide.

Fe Fernández i Villaret

Llibretera

www.lespolsada.cat

]]> http://www.garbuix.com/2009/11/los-dias-contados-miklos-banffy/feed/ 0