Aquest curs, els estudiants de segon d’ESO de l’institut el Til·ler hem fet un crèdit variable relacionat amb la història recent del municipi, tot treballant amb testimonis orals.

Els primers dies del crèdit vam veure la pel·lícula “Bienvenido Mister Marshall” per saber com vivien en aquells anys. Els següents dies, ens van ensenyar a formular preguntes [...]]]>

Aquest curs, els estudiants de segon d’ESO de l’institut el Til·ler hem fet un crèdit variable relacionat amb la història recent del municipi, tot treballant amb testimonis orals.

Els primers dies del crèdit vam veure la pel·lícula “Bienvenido Mister Marshall” per saber com vivien en aquells anys. Els següents dies, ens van ensenyar a formular preguntes per a entrevistar a testimonis. Diverses persones grans van venir a explicar-nos com vivien en aquella època a les Franqueses. Després, havíem d’escollir un tema per fer un treball. Fins ara hem treballat temes com la joventut, l’escola, l’handbol, el treball,… a les Franqueses.

Un cop escollit el tema, havíem de buscar una persona que hagués viscut en aquella època. A continuació vam entrevistar-los i gravar-los per poder fer el treball i el power point amb les conclusions.

Les últimes setmanes vam estar treballant en l’entrevista i posant tot el material en ordre per poder-lo exposar. La síntesi d’aquestes tasques les podeu trobar a internet, a les pàgines http://blocs.xtec.cat/nouieslesfranqueses/ i http://www.youtube.com/watch?v=RoWQ0eEhBs0 .

Creiem que ha estat una tasca interessant, que ens ha ajudat a entendre les nostres arrels franquesines i a treballar com a historiadors.

Natàlia Barrero, Marc Rodoreda, Sílvia Ausas, Marina Messeguer i Ariadna Miró

Alumnes de segon d’ESO de l’Institut el Til·ler

COM FUNCIONA: es posen en contacte les dues persones voluntàries: la que parla el català habitualment (voluntari) i la que vol guanyar seguretat i fluïdesa (aprenent) perquè es trobin en un context real i parlin català en un ambient distès.

COMPROMÍS I DURADA: el mínim compromís que es demana és una participació de 10 hores: 1 [...]]]>

COM FUNCIONA: es posen en contacte les dues persones voluntàries: la que parla el català habitualment (voluntari) i la que vol guanyar seguretat i fluïdesa (aprenent) perquè es trobin en un context real i parlin català en un ambient distès.

COMPROMÍS I DURADA: el mínim compromís que es demana és una participació de 10 hores: 1 hora a la setmana, durant 10 setmanes. Les parelles lingüístiques es formen tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats. Totes les persones que participen en el programa ho fan d’una manera desinteressada.

QUI POT SER VOLUNTARI: totes les persones majors d’edat que parlin català, habitualment. No es demana cap titulació, només que disposin d’una hora a la setmana per conversar en català amb la persona assignada.

QUI POT SER APRENENT: totes les persones majors d’edat que ja tenen un mínim coneixement del català, que ja el parlen encara que sigui amb dificultats i que volen agafar fluïdesa, perdre la vergonya i incorporar-lo d’una manera natural a les activitats quotidianes, laborals o de relació social.

Si voleu participar en el programa com a aprenents o voluntaris de les Franqueses, us heu de donar d’alta a: www.vxl.cat o bé truqueu al Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental, 93 879 41 30.

El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l’any 1989 com a òrgan territorial d’aplicació a Catalunya de la política lingüística del Govern, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, més de 90 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. El Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l’extensió territorial del coneixement i l’ús de la llengua catalana.

Més informació: www.cpnl.cat

S’ha obert el període de preinscripcions a les escoles i instituts i, com cada any, tenim sarau. Però enguany les protestes s’han centrat en la manca de places de l’institut de Corró d’Avall, el Til·ler.

Per què es genera aquest problema si tenim un institut acabat d’engegar? Doncs bé, hi ha diferents motius, però [...]]]>

S’ha obert el període de preinscripcions a les escoles i instituts i, com cada any, tenim sarau. Però enguany les protestes s’han centrat en la manca de places de l’institut de Corró d’Avall, el Til·ler.

Per què es genera aquest problema si tenim un institut acabat d’engegar? Doncs bé, hi ha diferents motius, però bàsicament és la manca de planificació. Aquesta qüestió, que sembla endèmica a les Franqueses, ve donada perquè els governs anteriors, i sobretot el senyor Torné, s’han negat a debatre sobre quin poble volem i cap on hem d’anar.

L’IES el Til·ler només pot admetre fins a 4 línies i en aquests moments en té 2 d’actives. Amb únicament l’escola Joan Sanpera ja es cobreixen les places, i amb la resta d’alumnes d’altres escoles -també veïns de Corró d’Avall-, ja caldria una tercera línia. L’IES Lauro pot encabir tots els alumnes que sobrepassen les dues línies del Til·ler, però com s’entén que s’hagin de fer desplaçaments innecessaris tenint un institut nou de trinca?

Tot això passa perquè a les Franqueses tenim zona única; això vol dir que els CEIPs no tenen assignat un institut en concret. Per tant, tots els alumnes de les Franqueses poden anar a qualsevol dels dos instituts, així ens podrem trobar veïns de Bellavista anant al Til·ler i veïns de Corró d’Avall o Llerona, al Lauro.

Nosaltres entenem que per damunt de la cohesió hi ha d’haver la proximitat al centre escolar. No té sentit desplaçar alumnes d’una banda a l’altra del municipi, i més quan a les Franqueses el transport escolar està en precari.

A més l’any 2016, amb els equipaments actuals, no hi haurà prou places de secundària per a tots els alumnes que surtin de les escoles franquesines. Per això, exigim a tots els representats municipals, que malgrat la situació política en la que estem, siguem capaços de debatre quin municipi volem, si més no, a nivell educatiu; incloent en aquesta taula a tots els sectors implicats (professors, AMPAs, urbanistes, etc.), i així pactar el mapa escolar fins l’any 2025.

Per això ens paguen tots els ciutadans, perquè debatem i arribem a acords.

Salut i ecologia,

Ferran Gontán

Regidor d’Els Verds

ferrangontan@elsverds.org

El nostre ajuntament encara no ha impulsat cap iniciativa concreta per afrontar la situació de crisi econòmica, però no dubta a malbaratar recursos en una gestió erràtica i sense sentit. N’és un clar exemple el Centre Cultural de Corró d’Avall, que fa més d’un any que està aturat i a mig fer.

L’any 2006, el govern [...]]]>

El nostre ajuntament encara no ha impulsat cap iniciativa concreta per afrontar la situació de crisi econòmica, però no dubta a malbaratar recursos en una gestió erràtica i sense sentit. N’és un clar exemple el Centre Cultural de Corró d’Avall, que fa més d’un any que està aturat i a mig fer.

L’any 2006, el govern de CiU va aprovar-ne el projecte per un import de més de 7.400.000 euros. El senyor Ribalta, en aquell moment a l’oposició, el titllava “d’obra faraònica” i considerava el seu pressupost una “barbaritat”. Des d’ERC vam mostrar la nostra oposició a un equipament sobredimensionat, perquè consideràvem que el seu manteniment seria un llast molt important, i apostàvem per una instal·lació més realista i més ajustada a les necessitats reals dels nostres veïns i veïnes.

El projecte es va iniciar i només es va aturar quan l’actual equip de govern va replantejar-se’l per convertir-lo en un auditori més petit, que no suposés, van dir, una càrrega econòmica desproporcionada. No obstant això, han trigat més d’un any a refer-lo i el suposat estalvi finalment s’ha convertit en un increment de despesa!

Per estalviar, van contractar un arquitecte perquè refés els plànols (amb la inclusió d’una biblioteca) i varen pagar-ne 123.435,6 euros, uns quants més que el projecte inicial (90.000 €). Per estalviar, el passat 4 de març, l’ajuntament autoritzava dues despeses, una per a la biblioteca i l’altra per a la resta de l’edifici, de més de 8.000.000 d’euros. Set milions eren una “barbaritat” i ara se’n gasten més de vuit.

El sobrecost d’aquesta obra “faraònica” és de més de 120.000 euros per la redacció del projecte i de més de 500.000 euros per a la seva construcció. Suposem, però, que dins aquests diners ja s’hi inclouen els que s’han gastat a dia d’avui, o aquests van a banda?

No tenir un horitzó clar, no basar la gestió en l’eficiència, actuar per revenja, no dialogar i governar aïllat acaba portant a situacions kafkianes: tenir una obra un any aturada per reduir-ne el cost i acabar pagant més del que s’havia previst inicialment.

Josep M Jové i Lladó

President de la Secció Local d’ERC a Les Franqueses del Vallès

Aquest hivern s’ha caracteritzat pel fred, element indispensable de l’estació. La notícia, però, és que no hi estem acostumats. Sinó, no s’entendria els clams de la gent quan el termòmetre baixa un parell de graus més de l’habitual o quan el dia és gris i plou… i encara tenim sort que aquest any no hi [...]]]>

Aquest hivern s’ha caracteritzat pel fred, element indispensable de l’estació. La notícia, però, és que no hi estem acostumats. Sinó, no s’entendria els clams de la gent quan el termòmetre baixa un parell de graus més de l’habitual o quan el dia és gris i plou… i encara tenim sort que aquest any no hi ha hagut boira, com les que patíem uns anys enrere. Llavors, però, tothom sabia com actuar.

Enguany, tot i estar en la “societat de la informació”, una trista nevada ens ha deixat fora de joc. I no ho dic pels pobles de Girona que han estat una setmana sense llum, sinó pel nostre municipi on no s’han aplicat els protocols de seguretat per evitar situacions de perill. Quan el 8 de març al migdia va començar a nevar, a ningú se li va ocórrer fer cas de les prediccions meteorològiques i interrompre les tasques habituals per evitar mals majors, ni tan sols a les escoles! En el cas del CEIP Joan Sanpera, no es van anul·lar les classes, ni es va avisar a les famílies per recollir abans les criatures, ni es va aplicar el sentit comú a l’hora de la sortida (incloent els pares i mares que tenen por de mullar-se i formaven un tap a l’única sortida practicable de les tres que s’utilitzen normalment).

És hora que tots plegats fem un exercici de bones pràctiques i apliquem el tradicional boca-orella per avisar-nos quan hi hagi incidències. En l’època dels telèfons mòbils, els correus electrònics, etc., no pot ser que no hi hagi un protocol a les escoles mitjançant el qual avisant aquestes a un parell de progenitors de cada classe, aquests comencin una cadena informativa amb la qual en uns minuts tota la resta ja estaria informada. Una roda on tothom té el seu paper actiu i amb la que tots ens evitaríem perills i maldecaps.

Joan Anton Guillem

Ara fa tres anys, per a les persones de les Franqueses a qui ens agrada llegir, va passar un fet molt curiós, insòlit i extremadament valuós: van obrir una llibreria al poble! No ens ho podíem creure, en aquest poble, on el comerç ha estat tradicionalment castigat i quasi rebutjat. Qui s’atrevia a obrir [...]]]>

Ara fa tres anys, per a les persones de les Franqueses a qui ens agrada llegir, va passar un fet molt curiós, insòlit i extremadament valuós: van obrir una llibreria al poble! No ens ho podíem creure, en aquest poble, on el comerç ha estat tradicionalment castigat i quasi rebutjat. Qui s’atrevia a obrir una llibreria? La figura de la Fe (el nom ens evocava certa esperança i no va faltar qui va fer l’acudit oportú “Ja en pot tenir, ja, de fe…li farà molta falta!”), aquella noieta inquieta d’ulls de color blau intens, ben aviat va esdevenir una veritable heroïna. Que valenta! I… Com s’ho farà?

De cop, el poble va adquirir una nova dimensió cultural. Tot eren presentacions de llibres, relats de contes per als més menuts, autors consagrats que començaven a desfilar per la nostra llibreria, homenatges a la Rodoreda, col·laboracions amb les AMPAs, i, per fi arribà, el tan desitjat Club de lectura. Uns quants no ens ho vam rumiar ni un moment , “Apunta’m, Fe”; i d’altres s’hi han anat afegint pel camí.

Ara ja fa un any del nostre club de lectura, el Club de lectura de l’Espolsada, on ens trobem homes i dones de les Franqueses, i molts d’altres pobles (tal és el poder de convocatòria de la Fe), i comentem llibres, expliquem si ens han agradat o no, riem, també plorem i ens emocionem, i sobretot gaudim d’una estona absolutament fascinant i màgica.

Ara s’acosta Sant Jordi i nosaltres, els del Club de lectura de l’Espolsada, volem celebrar aquest dia al costat de la nostra llibreria, perquè és allà on hem trobat moments de gran plaer llegint, discutint, intercanviant opinions, i és allà on volem seguir anant, esperem, durant molt de temps. Per tot això, al llarg de tot el dia s’hi durà a terme un concurs de punts de llibre i entre tots escriurem un llibre gegant, on cadascú hi podrà dir la seva. Us hi esperem, animeu-vos!

Club de lectura de l’Espolsada

En nom de la plataforma Antiincineradora del Congost, donem les gràcies al consistori de les Franqueses del Vallès, perquè malgrat la situació política actual, han estat capaços, amb un exercici de responsabilitat, de posar-se d’acord i presentar al·legacions contra la modificació del Pla General de la Garriga, que permetria instal·lar la planta incineradora.

Així mateix, la [...]]]>

En nom de la plataforma Antiincineradora del Congost, donem les gràcies al consistori de les Franqueses del Vallès, perquè malgrat la situació política actual, han estat capaços, amb un exercici de responsabilitat, de posar-se d’acord i presentar al·legacions contra la modificació del Pla General de la Garriga, que permetria instal·lar la planta incineradora.

Així mateix, la Plataforma ha presentat a l’ajuntament de la Garriga, junt amb les al·legacions urbanístiques, informes urbanístics, mediambientals, d’idoneïtat de la planta, d’inundabilitat i mèdics. Aquests informes no deixen espai per a dubtes, ja que queden totalment demostrades les irregularitats de l’expedient i els perjudicis que aquesta comportaria per a la Garriga, les Franqueses i l’Ametlla.

Resum de les conclusions dels informes:

• L’interès públic ha de guiar la planificació urbanística i no es pot afavorir un interès privat i fer-li un planejament a mida.
• Les emissions d’aquesta planta són contaminants i l’acumulació excessiva a l’organisme, podria provocar malalties greus.
• Hi hauria un increment important de trànsit de camions, amb la conseqüent contaminació acústica, de producció de partícules i CO² .
• Una part important dels terrenys de l’empresa Tamayo és zona inundable.
• S’està ocupant la zona de protecció del riu, on caldrà l’autorització de l’ACA, previ estudi mediambiental.
• S’han guanyat 27.645m² de la llera del riu.
• Les activitats projectades afectarien la zona protegida de la Xarxa Natura 2000.
• En un entorn sostenible, 50Km al voltant, únicament es poden extreure 9.800 tones de biomassa forestal verda, enlloc de les 118.200 tones de biomassa forestal verda que caldrien.
• Aquesta planta, si només crema biomassa forestal, no sembla viable des del punt de vista econòmic.
• La planta incineradora necessita grans quantitats d’aigua tractada, que comportaria aigua de rebuig, altament contaminant, i no s’especifica on s’abocaria.

Esperem que els politics de la Garriga, davant els informes presentats, recuperin el seny i aturin aquest atemptat contra la salut de les persones i del medi ambient.

Glòria Lloreda

Membre de la Plataforma Antiincineradora del Congost

Després d’analitzar la liquidació del pressupost del 2008, hem confirmat les nostres sospites sobre les prioritats dels que governen a les Franqueses, que no són altres que resoldre els assumptes personals i els del seu entorn.

La primera actuació que va fer l’equip de govern va ser apujar el sou de l’alcalde i dels [...]]]>

Després d’analitzar la liquidació del pressupost del 2008, hem confirmat les nostres sospites sobre les prioritats dels que governen a les Franqueses, que no són altres que resoldre els assumptes personals i els del seu entorn.

La primera actuació que va fer l’equip de govern va ser apujar el sou de l’alcalde i dels regidors del govern, duplicant les despeses en aquest concepte. Després, va expedir una targeta Visa per a l’alcalde, sense límit de despesa i sense cap control, doncs hem constatat conceptes incorrectes com compres particulars a Ikea i Caprabo, pagaments de benzina del vehicle privat, d’aparcaments, de viatges, d’hotels, de restaurants, d’autopistes… Despeses que pugen una mitjana de 1.000 euros mensuals.

Ha estat sorprenent veure el pagament d’una factura de 2.300 euros a la discoteca Incògnit per les consumicions en una festa amb els treballadors de l’Ajuntament; una trista manera de malgastar els recursos públics que s’haurien de destinar a prestacions per a la ciutadania. Hem confirmat altres temes ja denunciats per CiU com: pagaments de serveis o compres sense l’adjudicació correcta i de personal sense partida, i despeses molt elevades en publicitat i imatge.

De l’anàlisi dels pagaments del primer pressupost del govern sorgit de la moció de censura, en queda palès que la prioritat de l’alcalde ha estat la de resoldre temes com el seu sou, fixant-lo al màxim possible, a més de fer-se una Visa per anar tirant de beta sense que ningú no ho controli. Queda clar que els objectius no han estat assolir millores per a la ciutadania, perquè el que s’ha fet és el que estava planificat i moltes obres i serveis que estaven en funcionament s’han aturat.

La ciutadania de les Franqueses ha de saber com actuen els seus representants polítics. Els diners públics no es poden malgastar. En la gestió pública cal honradesa i voluntat de servei a les persones, no pas ambició de servir-se del càrrec per interessos personals. No es pot deixar en males mans una Visa sense límit, perquè hi ha el perill que deixi l’Ajuntament escurat. Esperem que l’alcalde la torni el més aviat possible.

Francesc Torné i Ventura
Portaveu del Grup Municipal de CiU

L’altre dia caminava pel carrer i semblava que fes eslàlom. I no perquè fes fred o estigués glaçat, no. Havia d’esquivar les “deixalles orgàniques” que molts dels amics dels animals que hi ha en aquest poble deixen al seu pas. O al pas de les seves mascotes. Sembla mentida que a dia [...]]]>

L’altre dia caminava pel carrer i semblava que fes eslàlom. I no perquè fes fred o estigués glaçat, no. Havia d’esquivar les “deixalles orgàniques” que molts dels amics dels animals que hi ha en aquest poble deixen al seu pas. O al pas de les seves mascotes. Sembla mentida que a dia d’avui encara hi hagi gent que no reculli les cacones dels seus gossets. I no només això, sinó que n’hi ha que fins i tot permeten que entrin en els jardins particulars que hi ha a les entrades de les cases a fer les seves cosetes, com si allà no hi fes nosa. Doncs sí, senyors i senyores amics dels animals domèstics, la merda és merda tant al carrer com a un jardí, públic o privat. Si volen tenir un animal, siguin responsables i cívics i recullin els seus excrements. O potser els agradaria trobar-se una tifa a la porta de casa seva?

Anna López