L’Ajuntament s’ha decidit a presentar el Barri Bellavista a la convocatòria de subvencions de la denominada Llei de Barris. Aquesta llei pretén impulsar la regeneració de barris que es trobin degradats o que tinguin bosses de població especialment necessitada. El projecte presentat pel consistori està valorat en més de 10 milions d’euros i inclou diverses actuacions, com la construcció d’un nou espai cívic a la Plaça Nova, la construcció d’un nou col·lector d’aigües pluvials per evitar inundacions o fer una passera per travessar la via del tren al costat de la Ronda Nord. Però no només es preveuen actuacions de tipus urbanístic. També n’hi ha d’altres de caire més social, com pot ser l’obertura dels patis de les escoles durant els caps de setmana o el foment del comerç de proximitat.

El projecte fou presentat en públic el passat 23 de març al Casal d’Avis de Bellavista amb la presència de l’alcalde, Esteve Ribalta, i de diversos regidors. Cal recordar, no obstant, que això només és un projecte. Ara la Generalitat haurà d’avaluar els projectes presentats pels diferents ajuntaments de Catalunya i triar a quins concedeix la subvenció d’enguany.

Pobre en decisions però ric en polèmiques. Així és com es podria descriure el ple que va tenir lloc a l’ajuntament el passat 25 de febrer. I és que el pacte al que ha arribat CiU amb les dues exregidores del PSC, Vanessa Garcia i Dolors Isart, fa que pràcticament esdevingui impossible per a l’equip de govern aprovar cap de les mocions que porta al ple. Els vots de CiU sumats als de les regidores sumen majoria absoluta, i aquesta majoria sembla haver decidit oposar-se sistemàticament a les propostes que presenta l’equip de govern i així intentar forçar la dimissió d’Esteve Ribalta (PSC).

Vista aquesta situació, govern i oposició utilitzen els plens per intentar “trepitjar-se l’ull de poll”. Sense anar més lluny, en el darrer ple, l’equip de govern va presentar una moció per instar tots els regidors a actualitzar la seva declaració de patrimoni i a fer-la pública a la pàgina web de l’ajuntament. Tot plegat venia a tomb perquè ja fa alguns mesos el govern municipal va denunciar que l’ex-alcalde Francesc Torné (CiU) tenia un apartament en propietat a l’Ampolla que no hauria declarat en el seu moment. I encara és més complicat perquè sembla que l’apartament podria haver estat construït per l’empresa TEICO, a qui Torné li hauria encarregat diverses tasques mentre estava a l’alcaldia. La moció que presentava ara el govern d’Esteve Ribalta pretenia a totes llums forçar que Torné mostrés la seva disponibilitat a declarar aquesta apartament. Tanmateix, el vot conjunt dels regidors de CiU i de les regidores Garcia i Isart va impedir que la moció tirés endavant.

Per la seva part, CiU va aprofitar per presentar una moció d’urgència per sol·licitar la supressió de la targeta VISA de la qual disposa l’alcalde. En les darreres setmanes, CiU ha denunciat en repetides ocasions el mal ús que Esteve Ribalta hauria fet d’aquesta targeta de crèdit. Segons la formació encapçalada per Francesc Torné, Ribalta hauria pagat factures personals a establiments com Ikea o Caprabo. L’equip de govern no va permetre que la moció fos discutida però, malgrat tot, CiU va tenir l’oportunitat d’afirmar que les despeses que es feien amb aquesta targeta no estaven sotmeses a cap control i que se n’havia “fet un abús”. Ribalta va explicar que si alguna vegada havia pagat alguna factura personal amb aquesta targeta havia estat per un error i que “en quaranta-vuit hores” havia retornat els diners a l’interventor municipal. Aquest va ser un extrem que va negar Vanessa Garcia, que quan encara estava al costat de Ribalta a les files del PSC, havia desenvolupat les funcions de regidora d’Hisenda. Per la seva banda, Ribalta va aprofitar per denunciar les despeses injustificades que, segons el seu parer havia fet Francesc Tornés mentre estava a l’alcaldia. Entre d’altres qüestions va assenyalar que Torné passava factures a l’ajuntament que en realitat es corresponien a despeses de les seves vacances. Entre les despeses que Torné hauria carregat a les arques municipals de manera indeguda hi hauria peatges a Lleó, estades a termes o dinars a restaurants de l’Ametlla del Vallès. Ribalta fins i tot va esmentar un viatge a Sidney i va acusar a Torner “d’escampar porqueria per amagar la seva pròpia”.

Tampoc no fou possible arribar a un acord en relació a l’impost de successions. CiU va presentar una moció per demanar al govern de la Generalitat que l’eliminés completament o al 99 %. La proposta va tirar endavant amb el suport de CiU, del regidor d’Unió Democràtica Ferran Jiménez i de les dues exregidores del PSC. En canvi, el PSC, la regidora no adscrita Teresa Buigues i Ferran Gontan, d’Els Verds, van votar-hi en contra argumentant que la reforma que la Generalitat ha fet d’aquest impost és prou equilibrada i que amb aquesta nova llei únicament hauran de pagar les grans fortunes.

L’única qüestió que va generar consens fou l’oposició als plans de l’ajuntament de la Garriga de permetre la construcció de la planta de biomassa en una ubicació que afecta els veïns de les Franqueses.

En els darrers mesos les pensions han esdevingut un dels temes de debat més recurrents. La proposta del govern de l’Estat d’elevar l’edat de jubilació fins als 67 anys ha donat lloc a una discussió sobre quines són les condicions de vida de la gent gran en l’actualitat. I és que avui en dia, amb l’allargament de l’esperança de vida, hi ha gent que pot viure jubilada durant dècades. I el que és més important, la vellesa ha deixat de ser un període d’inactivitat per convertir-se cada vegada més en una etapa de la vida per gaudir. Aquest és un dels objectius de l’Associació de Gent Gran de les Franqueses. Fundada ara fa deu anys, aquesta entitat organitza tota mena d’activitats per ajudar a dinamitzar la vida dels avis del nostre municipi.

“Conec millor el despatx de l’associació que casa meva”, ens diu en Josep Pérez. Ell és el president de l’Associació de Gent Gran de les Franqueses i malgrat haver superat de llarg la setantena, mostra una energia envejable. Cada tarda el trobem al Casal de la Gent Gran de Corró d’Avall, a tocar de l’església de Santa Eulàlia. I és que com ell ens explica, l’activitat de l’associació és frenètica i no hi ha dia en què no dugui a terme algun taller, un curs o un ball.

L’Associació de Gent Gran de les Franqueses va néixer ara fa deu anys, després que es construís el Casal d’Avis. Aquest és un equipament gestionat per la Generalitat, però els seus usuaris van crear l’Associació de Gent Gran per tal d’impulsar les seves pròpies iniciatives i organitzar aquelles activitats que els poguessin atraure més. D’aleshores ençà, no han parat.

Entre les activitats que fa l’associació, potser la que més repercussió ha aconseguit és el taller de vestits de paper. Un grup de dones jubilades es troba cada dimecres per dissenyar i elaborar uns vestits que, malgrat que semblen sortits de qualsevol boutique, en realitat són fets només de paper. I alerta, perquè són les mateixes modistes les que després actuen com a models i fan desfilades per presentar les seves creacions.

Però l’activitat de l’associació va més enllà. Cada dissabte a la tarda fan ball amb música en directe i sembla que amb molt èxit: “Hi ha moltes persones que no fallen mai els dissabtes, perquè a la gent gran, el ball, els porta de cap”- ens diu el president. “Molts ballen tota la tarda i quan acaben diuen ‘ai, quin mal de ronyons’, però mentre estaven ballant no en tenien cap de dolor…”, ens comenta amb un somriure.

I és que en Josep Pérez insisteix que a l’associació han fet un esforç per generar un bon ambient: “Aquí el que ve al ball s’hi enganxa, perquè no hi ha discussions ni baralles. Des del primer moment vam posar unes pautes per tal que la gent s’ho passés bé, però sense passar-se. Aquí tothom es fa amic ràpidament”. Però no només hi ha ball els dissabtes. Per Sant Joan o cap d’any, l’associació munta també les seves pròpies revetlles a preus més que econòmics.

L’activitat regular de l’entitat es completa amb tallers de teatre, manualitats i sardanes. I també tenen una coral que compta amb una vintena de membres. L’Associació avança cada vegada més en la línia que siguin els propis jubilats els qui protagonitzin les seves activitats. Per Sant Jordi, per exemple, organitzen una festa amb un berenar, roses per a tothom i una cantada d’havaneres. Enguany, però, serà també una agrupació de jubilats els qui s’encarreguin de cantar les havaneres. Com diu el Sr. Pérez “és més barat i ens ho passem igual de bé.”

Un dels moments clau de l’any és l’organització de la setmana cultural. Al setembre l’associació fa una mena de festa major i durant tota una setmana fan actuacions, exposicions de les manualitats que han fet al llarg de l’any, concursos, etc. La condició és que tot ho facin els avis; “aquí no hi ha cap professional”, explica el president de l’entitat. A la setmana cultural hi participa gent d’altres casals de les rodalies i l’últim dia s’apleguen tots i fan un dinar.

Finalment també cal citar els viatges que organitza l’Associació. Entre els darrers destins s’hi troben Astúries o Cadis i ja en planegen un altre per anar a visitar l’Aragó.

La filosofia de l’Associació és que els avis aprofitin el temps tant com puguin. “El millor consell que puc donar als jubilats és que allò que puguin fer avui no ho deixin per a demà”, ens diu el Sr. Pérez. I ell ho demostra amb l’exemple, doncs participa pràcticament en tots els tallers i activitats de l’entitat.

Amb tot, en Josep Pérez ens reconeix que el rol i les condicions de vida de la gent gran han canviat molt en els darrers anys. Ara fer-se gran ja no significa inactivitat. De fet, en algunes ocasions el problema és justament el contrari: “Avui en dia també ens passa que l’avi es converteix en la minyona dels fills, perquè ha d’estar pendent dels néts. A vegades aquí organitzem coses i la gent ens diu que no pot venir perquè ha d’anar a buscar els nens al col·legi”.

I d’això de jubilar-se als 67 anys, què en pensa l’Associació de Gent Gran? De fet, a ells ja no els afectarà, però malgrat tot, es mostren crítics amb la proposta: “Home, depèn de la feina que cadascú tingui, perquè hi ha oficis en què algú es podria jubilar als 67 i fins i tot als 70, i en canvi n’hi ha d’altres en què als 60 la gent ja no val per a res. Però potser hauríem de mirar que fos el jovent qui tingués la feina. Per què vols que una persona treballi fins als 67 si una altra als 28 no té feina…?”

Amb aquest apunt de sentit comú deixem l’Associació de Gent Gran. Ens sentim encara admirats per l’empenta i les ganes de fer coses que demostren els seus responsables. De ben segur que a més d’un, després de llegir el seu programa d’activitats, li vindrà de gust agafar la jubilació anticipada…

Fa algunes setmanes ens va visitar el circ Tonelly; de ben segur que el vau veure instal·lat entre la zona esportiva i la ronda nord. Podríem dir que ningú més estava tant “de pas” pel poble com ells. Per això hem parlat amb el Toni Tonelly, mig italià mig portuguès, que amb un somriure i una energia desbordants ens ha tret l’entrellat d’una manera de viure, la del circ, molt desconeguda per a la majoria.

D’on ve el nom de circ Tonelly?

Tonelly és el cognom del meu pare. Som un circ meitat italià i meitat portuguès, tot i que tenim família arreu: a Anglaterra, Alemanya… L’idioma universal del circ, però, és l’italià. En trobades amb circs espanyols o amb família d’altres llocs sempre s’acaba parlant en italià, és molt curiós.

La vostra ha estat, doncs, una família dedicada al circ. Com es viu això?

Sí, des de fa molts anys bona part de la família ha viscut del circ, però també tinc parents que tot i haver-hi nascut, no hi han volgut continuar. Jo, personalment, sóc el fill de l’amo i he agafat el seu relleu.

Quines coses han canviat respecte el circ d’abans?

Fa vint anys, la infraestructura que suposava el circ cridava l’atenció de la gent, i una hora abans de l’espectacle ja hi havia cua per entrar. Respecte al propi espectacle, ara té una vessant molt més teatral, tipus el Cirque du Soleil; tot i que nosaltres encara portem el format d’abans, amb el típic pallasso, el malabarista…

Actualment cap circ pot portar animals?

Va sortir una llei que ho prohibeix. Nosaltres tenim hipopòtams, girafes, elefants, camells, cavalls, estruços… i estan aturats, amb quatre persones que els cuiden. En aquests moments estem fent les gestions oportunes per tal de traslladar-los al zoo de Barcelona.

Circs grans i de renom com el Cirque du Soleil han ajudat o empitjorat la situació dels altres circs?

Hem estat alguna temporada en competència amb el Cirque du Soleil, però no ens afecta perquè fem una publicitat diferent i oferim uns preus que no tenen res a veure.

El circ fa temps que està en crisi. Com es viu l’actual?

En el món de l’espectacle s’ha notat molt. Nosaltres hem arribat a fer 1.800 funcions a l’any -més de 5 funcions al dia- per no tenir pèrdues, això s’aconsegueix estant en diversos pobles a la vegada i amb una bona organització.

Quina infraestructura i quantes persones es necessiten?

Només la carpa són tres camions, però també hi ha les grades, les llums, l’exterior… Actualment muntem el mínim necessari per funcionar i de la resta dels camions en fem ús segons quin lloc tenim i el temps que hi estarem. Som unes 30 persones per fer funcionar tot això.

Quina ruta cobriu habitualment?

Fa uns tres anys que ens movem per Catalunya, però habitualment recorrem tota la península i Europa.

És la primera vegada que veniu a les Franqueses?

No, ja hi havíem estat abans, instal·lats on ara hi ha el nou institut. Però, la veritat és que aquest nou emplaçament ens permet apropar-nos, també, a altres pobles, ja que per aquí circula molta gent.

És dur estar tot l’any fora de casa, o la teva casa és el circ?

Personalment penso que seria una mica avorrit estar-se tot l’any a casa; estic acostumat a conèixer gent i anar d’un lloc a un altre. Cadascú té la seva professió.

Hem vist que dins el circ també hi ha una escola, com funciona?

Al circ hi ha 14 nens i nenes. El ministeri d’Educació de Madrid cedeix un professor que viatja tot l’any amb nosaltres per tal que puguin seguir l’escolarització. Estudien de tot, fan les mateixes hores, tenen ordinadors…

Què és el millor i el pitjor de la teva professió?

Tot i que pugui semblar estrany, el pitjor és el vent; ens afecta molt, encara que la carpa aguanta vents de fins a 150 km/h. El millor és actuar i que la gent rigui, es diverteixi, que els agradi i repeteixin. Quan veus això, estàs satisfet.

Carretera de Cànoves a l’alçada del carrer Miquel Martí i Pol Font: Clàudia Clavell

El dilluns 8 de març arribava una onada de fred i de neu que va fer estralls, principalment, a la meitat nord-est de Catalunya. La nevada del migdia del dia 8 fins la matinada del 9, va acumular fins a 10cm de gruix de neu a les Franqueses i va causar problemes de circulació de vehicles i petits incidents als accessos a la Ronda Nord i al tram final de la carretera de Cànoves, on diversos vehicles van sortir de la via. A part dels problemes circulatoris, el pes de la neu acumulada va fer caure la teulada de l’antiga bòbila de Ceràmiques Font i va trencar o tombar molts arbres.

El dissabte 10 d’abril el mercat setmanal de Corró d’Avall es trasllada a la nova rambla de la carretera de Ribes. La nova ubicació del mercat pretén potenciar aquest nou espai com a eix comercial i cívic del municipi. “Es tracta d’un mercat consolidat, però creiem que amb el nou emplaçament se li obren més possibilitats”, manifesta la regidora de Dinamització Econòmica i Treball, Gisela Santos. Aquest canvi d’emplaçament estarà en període de proves durant les properes setmanes, amb una posterior valoració del funcionament i del grau de satisfacció dels clients.

Per altra banda, la Policia Local també estrenarà nou local en els propers mesos. Aquest servei, que fins ara ocupa l’antiga casa del mestre de l’edifici de l’ajuntament, serà traslladat als mòduls prefabricats del carrer Rafael Alberti, cantonada amb Joan Maragall. Els mòduls que van servir d’aulari provisional per al CEIP Camins han estat adquirits per l’ajuntament.

Constantí Stefanescu a la conferència sobre papallones

El cicle de conferències Trobem-nos i parlem-ne, de Marata, de nou va tenir una resposta molt satisfactòria per part del públic, amb una mitjana d’una cinquantena d’assistents per sessió. Organitzat pel Centre Cultural, enguany es van fer quatre conferències entre el febrer i el març, que van versar sobre la llet, a càrrec del catedràtic de Producció Animal, Sergi Casalmiglia; el tresor de la República, per la historiadora Assumpta Montellà; la cuina, amb el crític gastronòmic, Jaume Fàbrega i, les papallones, amb el doctor en biologia, Constantí Stefanescu. Aquest cicle és un espai de trobada, d’aprenentatge i de debat, tal com s’ha dut a terme en els darrers 15 anys que se celebra de manera ininterrumpuda.

Mercè Masjuan

Centre Cultural de Marata

El Club d’Escacs de les Franqueses acumula ja tres grans èxits aquesta temporada. Tot va començar quan el diumenge 27 de setembre es va proclamar, a Sabadell, campió entre els equips de Segona Provincial de tot Catalunya en el Campionat de Ràpides per Equips. L’equip repetia la mateixa formació que ja havia aconseguit el títol fa un any: Fernando Méndez, Eduard Perales, David Guix i Salvador Barrios, els dos primers Mestres Catalans.

El mes de gener, l’equip del Club d’Escacs va quedar campió de la Copa Catalana 2010 en el grup d’equips de Segona i Tercera Provincial. El primer diumenge, 10 de gener, es va jugar a les Cotxeres de Sants de Barcelona la fase prèvia de classificació entre els equips de la Territorial de Barcelona. L’equip es classificà primer de la seva categoria, amb 19,5 punts en les 9 partides disputades generalment contra rivals de categories superiors. Diumenge 17, al Foment Martinenc de Barcelona, es va jugar la gran final de tot Catalunya, on va guanyar als 9 finalistes restants aconseguint un total de 31,5 punts (a 4,5 punts de l’equip de Vendrell, segon classificat). Respecte l’equip del primer títol, s’incorporà Ferran Aguiló en lloc de Salvador Barrios.

Finalment, en el Campionat de Catalunya per Equips 2010, el primer equip del Club d’Escacs ha acabat primer en la classificació del grup VI de Segona Provincial. Això li suposa l’ascens a Primera Provincial, després de diverses temporades quedant-s’hi a les portes. Finalment, l’equip ha aconseguit vuit victòries i un empat i ara lluitarà en una competició de play-off per ser el millor de tot Catalunya a la seva categoria. L’equip en la recent creada categoria sub-12, per promoure els escacs entre els nens i nenes, també s’ha classificat per al seu play-off.

A finals del mes de febrer es va donar el tret de sortida a la segona edició de l’Aventura és l’aventura, una cursa de BTT adreçada a tots els amants de la bicicleta de muntanya. Tal i com es va fer l’any passat, l’organització va marcar dos circuits, un de 16km de recorregut, adequat per a l’aficionat principiant o familiar; i l’altre destinat a corredors preparats, amb gairebé 40km i molts trams per senders.

Tot i que el cap de setmana amenaçava ser molt plujós i els camins estaven força enfangats, el matí del diumenge no hi van haver pluges i la prova va reunir 380 corredors. La Unió Ciclista les Franqueses valora molt positivament l’execució de la diada i agraeix el suport als participants i a la seixantena de voluntaris que van ajudar a l’organització.

A la població de Breda, però no a la de Ventdelpla sinó a Holanda, hi trobem a la Jennifer García Riaguas, una enginyera franquesina de vint-i-set anys. Fa 2 anys hi va anar, amb un programa Erasmus, per acabar el seu projecte de final de carrera i, com són les coses, hi va conèixer al seu xicot i s’hi va instal·lar. En ben poc temps ja ha adoptat un dels hàbits per excel·lència del país: anar amb bicicleta a totes bandes. Ara bé, la cuina, el vi i el clima de casa nostra són els ingredients que li fan plantejar tornar cap a Catalunya en un futur. Per ara, però, segueix a Holanda, gaudint de l’experiència de viure en un país estranger i aprofitant la vivència per enriquir-se professionalment i posar al dia el seu anglès. Des dels anomenats Països Baixos, ens presenta el seu país d’acollida.

Què et va portar a Holanda?

Hi vaig anar a fer el meu projecte de final de carrera, a través d’un programa Erasmus de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Després de dos anys, com descriuries aquest país?

És un país còmode, on s’hi viu molt bé. En general, la societat holandesa es mostra oberta a conèixer altres cultures, idiomes i costums. Econòmicament, no hem de fer tants esforços per tenir una casa amb jardí, cotxe, etc. De taxes, paguem aproximadament un 42%, i el govern inverteix molts diners en educació, cultura, treballs socials, infraestructura i reciclatge.

Per què se l’anomena els Països Baixos?

Perquè una tercera part del país està per sota el nivell del mar, o a nivell del mar. Comparant, m’adono que a Catalunya tenim muntanyes per tot arreu!

Actualment estàs vivint a la Breda holandesa. Ens en pots fer cinc cèntims?

La ciutat de Breda està situada al sud d’Holanda, molt a prop de Bèlgica, i pertany a la província de Brabant del Nord. Comparada amb altres ciutats d’Holanda té molts bars, pubs, restaurants, estudiants i gent jove, molta vida social i cultural. La històrica ciutat de Breda també és coneguda pel famós quadre de Velázquez “La rendición de Breda”. Aquesta població va tenir influència espanyola en els segles XVI i XVII i al petit port hi ha un vaixell que es diu Spinola, en record al general espanyol.

Com t’hi sents?

Bé, estic contenta d’estar aquí. Per a mi va ser una decisió molt important que vaig haver de rumiar bastant, però ara l’estic aprofitant per enriquir la meva carrera professional, millorar el meu anglès i aprendre tot el que pugui a nivell internacional. La meva intenció és tornar d’aquí uns anys.

Quina és la teva ocupació actual?

Estic treballant en una empresa farmacèutica americana.

Què és el que més et va sorprendre, positiva i negativament, a l’arribar-hi?

Els àpats. A migdia prenem només un entrepà i sopem, plat calent, cap a les 18h. Es troba molt a faltar la nostra bona cuina, la qualitat dels ingredients i la importància diària que donem a cada àpat. Aquí es valora més la rapidesa en la preparació i com més econòmic sigui, millor. El ritual de seure a taula no és tan important com per a nosaltres.

Què és el que se’t fa més difícil de la vida a Holanda?

El clima, sobretot a l’hivern. Al matí quan surto de casa és de nit i quan hi torno, a la tarda, també. I, especialment aquest hivern, que no hem vist el sol.

Hi ha algun costum que hagis adoptat amb facilitat?

La llibertat d’anar amb bicicleta a tot arreu. Aquí s’aprèn a anar amb bicicleta tot just s’ha après a caminar.

I en conserves algun dels de Catalunya?

Doncs sí, perquè de pa amb tomàquet i pernil no en falta pas a casa, tot i que la qualitat dels aliments que trobem aquí no és la mateixa.

Com es viu la crisi mundial des del teu país d’acollida?

La crisi s’ha notat una mica, però res comparat amb Espanya. Holanda és un país ric amb una economia molt sostenible: s’ha recuperat ràpidament.

Com es veu Catalunya des d’Holanda?

La majoria estan enamorats de Barcelona i han estat de vacances a la Costa Brava. A més, els sorprèn positivament que, amb un cop de cotxe, puguem fer de tot: anar a la platja o a la muntanya, anar a esquiar o a fer ràfting.

I del català què en diuen?

Se senten encuriosits i fan preguntes sobre l’idioma. Els sorprèn que l’educació sigui en català i que els documents oficials també estiguin en català.

Què creus que hauríem d’aprendre els catalans dels holandesos?

Doncs, crec que som bastant semblants, i no només ho dic jo, també ho diu gent que he conegut d’altres regions d’Espanya.

I ells de nosaltres?

A ballar, a posar-se crema solar, a saber degustar un bon menjar i un bon vi.

Com mantens el contacte amb les Franqueses?

Hi vaig bastant sovint, cada dos mesos aproximadament.

Et planteges tornar a les Franqueses en un futur?

Sí, no sé si a les Franqueses, però segur que torno; s’hi viu molt millor.

Recomana’ns tres llocs per visitar a Holanda.

Amsterdam, sens dubte. Leiden també és molt maco, vist des de l’aigua, tot fent la visita en barqueta. I Breda també té el seu encant; a més pots recórrer-la en bicicleta, tot fent l’anomenada “Ruta de los Españoles”.