Garbuix » Editorials

Editorial 84

roger — Sat, 24 Apr 2010 19:57:11 +0000

Arran de la publicació de l’últim padró, hem sabut que les Franqueses té 17.660 habitants i és, per tant, el tercer municipi de la comarca pel que fa a volum de població. L’arribada de 682 nous veïns durant l’últim any ha provocat que passéssim al davant de Parets del Vallès, que habitualment era qui ocupava la tercera posició en aquest rànquing comarcal.

En realitat les xifres vénen a confirmar allò que veiem cada dia. Tots els qui hem viscut l’evolució urbanística dels darrers anys, intuïm que el nostre municipi és dels que més creix de la comarca. En concret, més d’un 4% en els darrers dotze mesos. Però els veïns també copsem que ens calen més i millors serveis per poder fer front a les necessitats que aquest creixement comporta. És el cas, per exemple, de les escoles i els instituts. Hom té la sensació que, per molts esforços que facin les administracions, sempre van per darrere de la demanda real de places escolars dels diferents nuclis del municipi.

I no només ens calen recursos. A algunes zones de les Franqueses també hi manca “vida”, o dit amb altres paraules, que es creï una veritable comunitat entre les persones que formen part d’un veïnat. Això per no parlar de la cohesió que hauria d’haver-hi entre els cinc pobles que conviuen des de fa tants anys…

A les Franqueses ens queda encara molt camí per recórrer i aconseguir aquests objectius. Per aquest motiu potser fóra bo aturar-nos i pensar si enlloc de créixer tant en quantitat no ens convindria més fer-ho en qualitat de vida. I això no és només responsabilitat dels governants; tots podem posar-hi el nostre granet de sorra.

20 anys passant revista!

roger — Sun, 25 Oct 2009 19:11:06 +0000

El número que teniu a les mans enceta el 21è any de la història d’aquesta revista. Després de dues dècades, la revista que va néixer per divulgar l’aleshores minsa activitat de Corró d’Avall, s’ha consolidat com a vehicle de difusió i opinió a les Franqueses del Vallès.

Per celebrar l’efemèride, aquesta edició té un tiratge excepcional que permetrà fer arribar el Garbuix 82 a totes les llars del municipi. Pels que encara no la conegueu, Garbuix és una revista que s’edita, sense ànim de lucre, des de l’Associació Cívica i Cultural de Corró d’Avall. Té un caràcter independent i divulga l’actualitat i l’opinió de tot el municipi a través de les seves pàgines i el seu web. Quatre vegades l’any publica notícies, entrevistes, opinió i altres articles que tenen relació d’alguna manera amb el nostre municipi.

Des de l’equip de redacció de la revista volem agrair, d’una manera especial, totes les persones que en un o altre moment han format part de Garbuix i sobretot als fundadors que, l’any 1989, van donar l’empenta necessària per engegar aquest projecte. Igualment, donem les gràcies a les desenes de col·laboradors que han participat escrivint els seus articles, als centenars d’entrevistats que han fet sentir la seva veu a les nostres pàgines i als anunciants que ens han permès existir durant més de dues dècades. I, especialment, la revista vol donar les gràcies als seus lectors pel seu interès i la seva constància. A tots, PER MOLTS ANYS!

El relleu

roger — Thu, 01 Oct 2009 20:35:38 +0000

Diuen que els cicles existeixen. Existeixen per als equips esportius, però també existeixen per a les entitats, per als partits polítics i per a moltes altres agrupacions. Quan hom es fa el càrrec d’una organització ha de fer-ho amb coherència, valentia i il·lusió. Ha de saber capejar els esdeveniments adversos i ha de perseverar. Ho ha de fer fins a un punt que moltes vegades (potser massa vegades) ens situa prop dels nostres límits. Quan aquest punt és a prop o ja s’ha traspassat cal saber donar el relleu.

El que dóna el relleu pot pensar que encara podria haver seguit una mica més en la cursa, que potser s’equivoca. Però altres vegades, cedir el relleu esdevé una necessitat per tal que vingui algú amb energies renovades i capaç de seguir endavant amb força.

A l’Associació Cívica i Cultural de Corró d’Avall hi ha hagut un relleu. Un relleu que han pres una colla de gent amb valentia i ganes de tirar endavant la tasca de l’ACC i amb l’objectiu de fer de Corró d’Avall un poble millor i socialment més actiu. És un relleu que val la pena prendre per donar una embranzida a aquest projecte que va començar fa poc més de 20 anys. Uns anys durant els quals massa poca gent ha fet molta feina i que han donat molt bons fruits. Algun dia algú haurà de reconèixer la tasca que s’ha fet durant aquests anys des de l’ACC.

De la mateixa manera avui s’ha de reconèixer i valorar la tasca que s’ha encomanat la nova junta de l’ACC. Ja només per això es mereixen un crit d’ànim de part de tots. Ara, tots ells són els que tenen el relleu.

17a CAMINADA NOCTURNA

roger — Wed, 24 Jun 2009 19:26:56 +0000

La revista Garbuix organitza el proper 4 de juliol la 17a caminada nocturna. Enguany la caminada estarà ambientada als anys vint, al voltant d’una de les pel·lícules de Charles Chaplin. En referència als 20 anys que celebra la revista.

El recorregut de la caminada serà de 9 quilòmetres pel municipi de les Franqueses del Vallès. L’horari de sortida serà al voltant 22h

Editorial 80

roger — Mon, 11 May 2009 22:00:08 +0000

PARLANT LA GENT S’ENTÉN…

diuen… i així hauria de ser. Si bé les darreres legislatures van ser mogudes i amb discussions suculentes, podríem dir que res supera aquests dos últims anys. Vam començar la legislatura amb un govern de CiU dèbil i mancat d’unitat que es veié obligat a pactar amb el PP. Ben entrat el primer any, el canvi de parer del regidor del PP, Josep Badia, va donar lloc a una moció de censura, argumentant la manca de diàleg i autoritarisme de l’alcalde Torné. Tot plegat va fer que tinguéssim un nou alcalde del PSC, amb recolzament del PP, d’ERC i el suport dels Verds, que prèviament es van distanciar de la formació republicana amb la qual s’havien presentat a les eleccions. I a tot plegat, s’hi afegí l’actuació de Ferran Jiménez, regidor d’Unió, que es va distanciar de l’agrupació local de Convergència. Qui hagués pogut imaginar tot això quan va dipositar el vot a les urnes? Poca gent…

Ara bé, encara hi ha hagut un episodi més inversemblant. Quan a finals de març el govern va intentar aprovar els pressupostos, el regidor dels Verds –el qual li donava suport- anuncia que no li farà costat. I tot seguit ens assabentem que el regidor d’Unió sí que ho farà… Però… sorpresa! A l’hora de la veritat dues regidores del PSC, de l’equip de govern, hi voten en contra… falta de diàleg? Ja ho diuen que parlant la gent s’entén, però a les Franqueses hi ha 17 regidors que han de parlar molt i molt.

Si no em trobes darrera l’autobús

admin — Thu, 19 Feb 2009 16:38:04 +0000

Encara que aquesta frase no tingui gaire sentit per a molts, (pels que vulguin, n’hi ha prou de saber que fou una cançó d’alliberament per als negres americans de fa només unes dècades), val la pena recordar la seva melodia i pensar com el transport públic era allà una manera de discriminar la població per raó de raça. A Estats Units als negres els feien seure a la part del darrera de l’autobús. Salvant les distàncies, i amb la condemna que el racisme mereix, aquí també podria ser considerat discriminatori el fet de ni tan sols poder asseure-s’hi, a l’autobús, senzillament perquè aquest no existeix. Això era, en part, el que passava a les Franqueses, on el transport públic intramunicipal era pràcticament inexistent (deixant de banda, és clar, els taxis). Ha canviat des que s’ha posat en funcionament l’autobús municipal que circula ja per Bellavista, Corró d’Amunt, Corró d’Avall, Llerona i Marata. Evidentment que en podrem discutir la freqüència, recorregut, cost, parades i comoditat dels seients; però per a la gent que no vulgui o no pugui agafar un transport particular, és ara una bona alternativa. Això sí, és a les mans de tots l’oportunitat que sigui rendible per al municipi i ho serà, només, si hi ha usuaris que l’utilitzin amb regularitat. En altres pobles de la comarca s’ha passat de l’expectativa inicial optimista a la supressió de viatges per manca de viatgers. S’hauria de considerar bo que, encara en temps de crisi, l’Ajuntament faci aquests esforços per donar serveis al ciutadà. No a tots els canvis que es van introduint amb els nous aires que corren per l’Ajuntament se’ls veu la mateixa utilitat. Per exemple, el canvi de serigrafia, logotips i disseny de la paperassa de l’Ajuntament que, per bé que acolorida i bonica, va sense bitllet i la rendibilitat que pugui tenir serà, com a mínim, més difícil de valorar.