En els darrers temps, el gintònic s’ha posat de moda. No hi ha dubte que és un combinat que dóna molt de joc; es pot prendre a mitja jornada, al vespre o com a aperitiu. És refrescant i les bombolles ens donen sensació de saciar la set. El toc amarg de la tònica i l’acidesa cítrica ens fa venir salivera, preparant-nos per menjar. A més, admet molts ingredients que li donen un toc distintiu: uns talls de cogombre, un raig de rom, de triple sec, etc.

Al mercat actual trobem una bona varietat de tòniques. N’hi ha que tenen un sabor molt interessant com la Fever-Tree o, fins i tot, d’artesanes com l’anglesa Fentimmans -fundada el 1905 i que per la seva fermentació amb herbes naturals té un 0,5% d’alcohol que fa que la unió entre ginebra i tònica sigui quasi immediata, resultant un millor gintònic-.

L’altre ingredient fonamental d’aquest combinat és, sens dubte, la ginebra, destil·lada a partir de fruites de ginebre amb petites proporcions de productes botànics com pell de cítrics, anís, regalèssia, canyella, safrà, baobab, encens, nou moscada, escorça de càssia, etc.

Els orígens de la ginebra remunten al 1600. Com la majoria de destil·lats, el seu origen és medicinal. Temps enllà es venia a les farmàcies i era receptada per prevenir la pesta bubònica, millorar el mal d’estómac, guarir problemes renals o lumbàlgies, etc. Però, com es van trobar, la tònica i la ginebra? El combinat de ginebra i tònica va néixer al tròpic, amb l’objectiu d’emmascarar el gust de la quinina que es feia servir per prevenir la febre bubònica.

Entre les ginebres, la millor és l’anomenada London Dry, seca i sense cap mena de conservant ni sucre. Actualment, però, les que estan més de moda són les denominades premium. Aquestes són de millor qualitat, amb una molt bona matèria prima, i amb més de dues fermentacions. Per altra banda, les de més anomenada són la Hendrick´s, la Citadelle o la G’Vaine –molt més recent i feta a partir d’un destil·lat de raïm. D’altres són, la Bulldog, la Blackwoods vintage o l’excepcional Blackwoods vintage.

I per acabar, els altres ingredients del combinat són la llima o la llimona, que únicament amb un raig o fregades a la copa, ajuden a aromatitzar aquesta beguda.

Voleu preparar un gintònic?

Refredeu el got o copa i poseu-hi força gel. Passeu la llima o llimona per la boca de la copa i afegiu-n’hi un raig. Afegiu-hi la ginebra, en una proporció que vagi entre el 25% i el 50% del contingut; si ho hem fet bé, el gel sona al tirar-hi la ginebra. A continuació, acabem d’omplir la copa amb la tònica. Remenem tot el contingut i donem uns copets al fons de la copa.

Bona primavera.

INGREDIENTS

1 o 2 llamineres de porc (depenent de la mida)

1dl de brou de carn

½ dl de vi blanc

30 g de mantega o llard

Sal i pebre

Puré de bròquil: 600 g de bròquil, 20 g de mantega, ½ dl de nata líquida, sal i pebre

Puré de pastanaga: 500 g de pastanagues, 20g de mantega, ½ dl de nata líquida, sal i pebre

PREPARACIÓ:

Polir la llaminera, salpebrar-la i untar-la amb el llard o la mantega. Posar-la en una safata amb els retalls que han quedat de polir-la, o bé, embolicar-la amb bacó.

Tenir el forn calent a uns 210 ºC i posar-hi la llaminera uns 15 o 20 minuts. Quan estigui al punt, treure-la. Al suc que ha quedat, afegir-hi vi i brou.

Desgreixar, colar la salsa i deixar-la coure uns minuts. Anar-hi afegint la mantega a trossets i deixar reduir. Si la salsa queda massa clara, desfer una culleradeta de Maizena en aigua i afegir-la-hi a poc a poc fins que quedi al punt.

Coure per separat el bròquil i la pastanaga i passar-los pel passapuré. Afegir-hi una mica de mantega, nata, sal i pebre.

Tallar la llaminera a rodanxes i servir-la amb porcions de puré de bròquil i pastanaga i amb una mica de salsa. La resta de salsa es serveix en una salsera.

INGREDIENTS
4 cuixetes de pollastre desossades
300 g de carn picada de porc i vedella
300 g pebrots
300 g cebes
300 g carbassó
300 g albergínia
400 g tomàquets madurs
2 grans d’all, una fulla de llorer
200 cc. de vi blanc
8 llesquetes de pa de motlle
Oli, sal i pebre

PREPARACIÓ
Salpebrar les cuixes i farcir-les amb la carn picada, prèviament salpebrada. Cosir-les o lligar-les. Posar-les a la cassola en oli calent i deixar-les daurar; reservar.
En el mateix oli, posar-hi la ceba tallada a làmines, remenar i afegir-hi el pebrot tallat a tires petites. Deixar coure a foc lent fins que quedi confitat. Afegir-hi l’all picat i tot seguit el vi; deixar reduir. Posar-hi el tomàquet ratllat i la fulla de llorer i deixar coure a foc molt lent. Si és necessari s’hi pot afegir aigua.
En una paella a part, coure l’albergínia i el carbassó tallats a daus. Quan estigui cuit, afegir-ho a la samfaina juntament amb les cuixes. Deixar coure fins que les cuixes estiguin a punt.
Tallar el pa de motlle a triangles i torrar-lo. Posar-los al plat.