Imad Benhessou: “No s’han de deixar en un segon pla valors com la perseverança i l’esforç diari.” 

L’Imad Benhessou Channaoui, de 17 anys, és un dels nou estudiants que ha tret la millor nota de la selectivitat d’enguany a Catalunya. És veí de Bellavista, va estudiar primària a l’Escola Joan Camps i Giró i secundària a l’INS Lauro i el proper curs començarà medicina al Campus Clínic de la Universitat de Barcelona. El seu gran somni és arribar a ser metge especialista, possiblement neuròleg. Avui, es pot afirmar que és un estudiant excel·lent. 

Quin batxillerat has cursat? 

Vaig escollir el batxillerat científic-salut i m’ha anat súper bé. Estic molt content i orgullós del resultat que ha donat el meu treball d’aquests anys. 

Una part del batxillerat l’has fet online per la quarantena, com ho has portat i què en destacaries? 

En destacaria la pèrdua de qualitat educativa. La virtualitat mata la interacció amb els companys de classe, i malgrat que pot semblar poc rellevant, es nota, perquè et trobes sol, assegut i escoltant. La manca de relació amb els altres ho fa molt avorrit. Estudiar presencialment no té res a veure.  

Quines són les matèries que més t’agraden? 

En general les ciències. Sempre m’han agradat molt les disciplines que intenten explicar els fenòmens que ens envolten, en part perquè són més pràctiques que no pas teòriques. 

Quantes hores d’estudi has necessitat per aconseguir aquesta fita? 

És difícil donar una xifra exacta, perquè depenia molt de la setmana i de quanta matèria havia de repassar en cada moment. El que sí és cert és que hi he dedicat una estona cada tarda, i així ho he portat tot més o menys al dia. 

Quan vas començar a preparar les PAU i quan vas finalitzar? 

M’hi vaig posar tot just acabar els últims exàmens de batxillerat, una setmana abans de tenir les notes finals, i vaig estudiar totes les tardes fins que va arribar el moment de presentar-me a la selectivitat. 

Com et preparaves per estudiar? 

M’agrada estudiar en silenci, per concentrar-me i estar tranquil. No suporto estudiar amb música, com a màxim em poso una melodia de fons, però si escolto alguna cosa sempre ha de ser sense lletra. 

Com t’han ajudat des de l’institut? 

Els professors, quan se’ls ha demanat alguna cosa, sempre han estat molt propers a les nostres necessitats. Alhora, ens preparen psicològicament, procuren motivar-nos i mostren la seva vessant més personal, fet que trobo molt important i clau per connectar amb nosaltres. 

A part d’estudiar, què fas?  

Faig esport, sobretot! He jugat a futbol com a extraescolar durant tot el curs, a part d’anar també al gimnàs, en bicicleta, fer senderisme, etc. Tot el que sigui moure’m m’agrada molt! 

Quants idiomes domines? 

Parlo quatre llengües: català, castellà, anglès i àrab. 

En quin idioma et desenvolupes millor? 

Depèn amb qui parli, però em desenvolupo millor en castellà. 

Com has viscut l’esclat de popularitat aquests dies? 

Se’m fa estrany que la gent em reconegui pel carrer, però em fa molta il·lusió que em felicitin pels resultats obtinguts. També ha estat molt bé sortir per la televisió i que m’hagin fet tantes entrevistes; tot plegat fa que estigui satisfet del treball tan dur d’aquests darrers mesos.  

Com es porta això de ser el primer de la classe? 

Doncs, no sempre és fàcil. Tothom espera que la meva nota sigui la més alta, sinó un 10, i a vegades pesa la pressió d’estar a l’alçada de les expectatives. Malgrat tot, hi estic acostumat i no m’ha portat massa problemes fins ara. 

Com ho viuen els companys/es? I la família? 

Tots estan molt orgullosos i contents que hagi pogut aconseguir una fita com aquesta, després de veure tot el treball, esforç, constància i sacrifici que he fet. Se n’alegren molt per mi i els estic molt agraït.  

Creus que pel fet de tenir un cognom estranger pots ser un exemple per altres nois i noies? 

Més enllà de l’origen, considero que la gent em pot prendre com a exemple per l’estudiant que soc, independentment del meu nom o les meves arrels. Entenc que la meva condició d’estranger pot suggerir una història de superació per part de la meva família a l’hora de guanyar-se la vida, i no és pas una intuïció errònia. Tot i així, no s’han de deixar en un segon pla valors com la perseverança i l’esforç diari, ja que són els veritables responsables rere la nota de la meva selectivitat i la raó per la qual es diu que puc ser un referent. 

Quins estudis vols cursar? 

Vull estudiar medicina, a la UB, al Campus Clínic. 

Per què has escollit aquesta universitat? 

Aquesta universitat és rellevant per la docència que ofereix en l’àmbit de la medicina. He valorat la qualitat del seu pla docent i, a més a més, els horaris s’adeqüen a la meva vida personal.  

Com t’imagines la teva vida d’aquí 10 anys? 

No sabria què dir-vos. De moment, només puc afirmar que m’agradaria molt veure’m exercint d’especialista mèdic, qui sap si de neuròleg o no, en un hospital. Seria tot un somni aconseguit. 

T’agradaria anar a estudiar a l’estranger? 

Sí. Sempre m’ha cridat molt l’atenció poder anar d’intercanvi durant un període de temps, i si en tingués l’oportunitat, especialment pel que fa a recursos econòmics, seria una molt bona experiència que valdria la pena viure. 

Quin tipus de música escoltes?  

És complicat, no tinc l’hàbit d’escolar música, però m’agrada tota, excepte el reggaeton, que el tinc creuat. Exceptuant aquest, m’agraden la resta d’estils musicals.  

I un llibre? 

M’ho poseu difícil. Crec que cada llibre té el seu què i el seu moment per llegir-lo. 

Un lloc on t’agradaria viatjar? 

Els països d’orient en general, però per destacar-ne un, Indonèsia em crida molt l’atenció. 

Què diries als joves que començaran a estudiar batxillerat? 

Que treballin a poc a poc, que siguin constants i tinguin perseverança, i al final veuran que els resultats valen la pena. 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *