Manolo Oporto: “Tinc entre 400 i 500 motlles”

Màscares, capgrossos i figures de tota mena omplen el taller on desenvolupa la seva activitat professional en Manolo Oporto. Fa 24 anys que viu a Corró d’Avall i és un dels pocs artesans del país que es dediquen a la manipulació del cartró pedra. Un cavall de cartró que li van regalar de petit va fascinar-lo tant que va voler conèixer amb més profunditat aquesta tècnica. Primer va ser un hobby, però una mala ratxa laboral el va portar a fer-ne un negoci. Un negoci que avui en dia li permet vendre les seves creacions més enllà de les nostres fronteres.

Com vas començar a treballar amb el cartró pedra?

De petit em van regalar un cavall de cartró que m’encantava. Més endavant, vaig començar a fer algunes creacions com a hobby, mentre treballava. També vaig estar en un grup de teatre on ens fèiem nosaltres mateixos les màscares i això em va permetre introduir-me en la tècnica.

Fins que en vas ser professional…

Exacte. Vaig quedar a l’atur i vaig decidir crear Dracs Bruts, el meu negoci. Fa 24 anys que visc a Corró d’Avall i vaig pensar que aquest era el millor lloc on establir-me professionalment.

I on et vas formar?

Tot i que he fet algun curs, bàsicament soc autodidacta. Vaig passar una temporada a Venècia, on vaig conèixer un parell d’artesans que em van ensenyar molts secrets de la professió. Ells tenien el seu taller-botiga. Quan vaig decidir obrir Dracs Bruts, em vaig plantejar el mateix format de botiga que havia vist a Venècia, perquè volíem mostrar com treballàvem.

Venècia..! Sona glamurós!

Eren dos artesans fantàstics. Un de la botiga Mondonovo i un altre de Ca’Macana. Havien treballat per a la pel·lícula Eyes Wide Shut del Tom Cruise, havien fet creacions per a casinos de Las Vegas, per al Vaticà, per al teatre de la Fenice… No eren uns “mindundis”!

I van accedir a explicar-te com treballaven?

Sí! A Venècia es dediquen, sobretot, a elaborar màscares; són màscares molt treballades, amb molta decoració: hi posen plomes, pedreria, vidre de Swarovsky, daurats… Quan els vaig dir que volia fer màscares a Barcelona es van quedar estranyats, perquè a casa nostra no hi ha aquesta tradició. Per tant, no em veien com una competència.

Aquí potser no es fan màscares, però sí d’altres figures.

Sí, tenim els cavalls de cartró, els gegants, els capgrossos, les bèsties de foc… Abans es construïen totes amb cartró pedra, però ara moltes vegades es fan amb fibra de vidre, perquè són més resistents, no pesen tant i no requereixen gaire manteniment.

Efectivament moltes figures de les festes populars eren de cartró pedra…

La botiga El Ingenio de Barcelona va ser un dels primers establiments que va vendre capgrossos i gegants de cartró pedra. Per això molts gegants d’arreu de Catalunya tenen la mateixa cara, encara que vagin vestits diferents.

Jo mateix tinc molts motlles que són d’El Ingenio. Durant una època vaig treballar per a ells i, quan van tancar el taller em van oferir diferents motlles de cavalls de cartró i de capgrossos que són força antics; molts, dels anys 50.

Quin és el procés que segueixes per crear una figura?

Primer cal fer un model amb fang. Després, d’aquesta peça en fas un motlle de guix. Quan s’ha assecat, l’extreus i aconsegueixes “el negatiu de la figura”. A continuació l’has d’omplir amb “paper faller” humitejat amb aigua i cola.

Perdona,  “paper faller”?

Es diu així perquè abans la fàbrica estava a València i el feien servir per crear les falles. Ara, però, ja no les fan amb aquest material, sinó amb porexpan, que és més barat.

Entesos. I després de posar el “paper faller”, com continues?

Quan s’asseca, has de desemmotllar la figura. A continuació, hi poses una capa de “Blanco España”, cola de conill, unes quantes capes de guix i ja està llesta per a ser polida. Finalment l’has de pintar, es clar. I la pots pintar a mà, que és el que a mi més m’agrada, o amb aerògraf.

I quan es triga a fer tot aquest procés?

Mai ho he calculat. Per fer una màscara potser puc trigar unes vuit hores. Per fer un capgròs, força més temps, al voltant d’una setmana, perquè s’han de fer diferents peces.

El cartró pedra és el mateix que el paper matxé? Molts havíem provat aquesta tècnica de petits.

No exactament. A l’escola enganxàvem papers de diari amb cola sobre una estructura fixa, un globus, per exemple. No fèiem servir un motlle i, per tant, cada peça era única. Això era el paper matxé. Amb el cartró pedra, en canvi, cal seguir tot el procés que us he explicat.

Quina és la creació de la qual et sents més satisfet?

La que et dona més satisfacció és aquella que no és una còpia d’una altra, la que neix de les teves pròpies idees. També faig coses per encàrrec, per a grups de teatre, colles de gegants o grups d’amics que venen amb una idea i et demanen que els ajudis, però a mi m’agrada més  tenir la llibertat per crear alguna cosa des de zero.

I si n’haguessis de triar una?

Estic especialment satisfet de la feina feta per a “La Petita Capmany”, una obra de teatre que va obtenir el guardó al millor espectacle familiar dels Premis Barcelona.

Les vostres peces es queden únicament a Catalunya?

No! Aquí sobretot ens demanen figures personalitzades, però ara amb les xarxes socials s’obren molts mercats. Tenim molts clients a Madrid, Andalusia, Galícia… A França, per exemple, ens compren moltes figures del Tintin. I hi ha casos més particulars, com una empresa de Suïssa que ens va demanar una figura d’un ànec per guardonar el pitjor participant d’un torneig de golf!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *