Josep Pujol Alabau, des d’Andorra: “Arran de la COVID-19 es va decidir rebaixar temporalment el sou a tot el Govern”

En Josep Pujol Alabau, de Llerona, fa cinc anys que viu a Andorra. El canvi de residència de la família va sorgir arran d’una oferta de feina. En aquest temps ha adquirit una visió àmplia del país veí, i tant ens pot parlar d’aspectes relacionats amb la immigració, com de l’educació, el turisme, la gastronomia… Aprofitem aquesta entrevista, a més,  per saber com es viu la crisi del COVID-19 a Andorra i quina afectació té en un país on el turisme és una de les principals fonts d’ingressos. 

 

Què et va portar a Andorra?

La meva dona va rebre una proposta de feina molt interessant i vam decidir acceptar-la. Això va ser l’any 2015, aleshores jo tenia 43 anys. És una d’aquelles oportunitats que sorgeixen i que no pots deixar escapar perquè te’n penediries.

A què et dediques?

Treballo en una botiga de cotxes d’alta gamma. M’encarrego de fer els tràmits a la duana, fer el test del cotxe abans d’entregar-lo al client, etc.

Consideres que es coneix poc Andorra, més enllà de ser un destí comercial o d’esports d’hivern? 

Sí, però de mica en mica es van fent més coses. Fa aproximadament cinc anys que l’estació d’esquí de Vallnord, a la primavera i l’estiu, es converteix en Bike Park i es pot fer descens amb BTT. També està creixent molt com a destí per a la pràctica del senderisme i del ciclisme, arrossegats per la fama del resident “Purito”. A l’hivern i a l’estiu, es fan jornades gastronòmiques de cuina de temporada i els museus fan visites nocturnes.                                                                                  

Andorra també s’associa a la idea de “paradís fiscal”…

Deixar de ser un paradís fiscal ha suposat un cost econòmic molt gran i s’estan fent molts esforços per posar-se al nivell que els organismes internacionals demanen, sobretot els bancs.

El cognom Pujol t’ha obert, o tancat, alguna porta?  

No. De fet, Pujol és un cognom freqüent. Ara bé, alguna vegada quan he fet algun tràmit al banc, en dir Josep Pujol, m’han demanat el segon cognom.  

Andorra ha rebut molta immigració. Sabries explicar-nos el motiu i el principal sector d’ocupació? 

Andorra té 77.000 habitants i la meitat són immigrants. És un país que necessita constantment gent, ja sigui especialitzada o mà d’obra. El principal sector d’ocupació és el dels serveis, concretament el turístic.

Què consideres que s’hauria de revisar d’Andorra?

El fet que per votar has de tenir la nacionalitat andorrana, ja que els residents no tenen dret a vot. Això fa que les famílies andorranes, les de tota la vida, acumulin molt poder. 

Quin tractament es fa de les llengües a l’escola?

Andorra té quatre sistemes educatius: el model de l’escola andorrana, l’escola francesa, l’escola espanyola, i la privada -quasi totes religioses-. Això és degut al fet que Andorra és un coprincipat i que per sobre del cap de govern hi ha el president de França i el bisbe de la Seu d’Urgell. 

L’idioma oficial del país és el català, que s’ensenya a totes les escoles, però no necessàriament és la llengua vehicular. Cada sistema segueix el pla educatiu fixat pel Govern andorrà, però d’acord amb les directrius de qui depèn l’escola.

Suggereix-nos algun plat típic andorrà.

La cuina andorrana és cuina del Pirineu. Un plat molt típic d’aquí és l’amanida de xicoies, una planta que neix a la primavera quan es fon la neu. També podeu tastar el civet de senglar. 

Quin lloc ens recomanes descobrir?

Us recomano tres excursions sense desnivell, fàcils i amb un bon paisatge: la Vall d’Incles, a la parròquia de Canillo direcció al tarter; la Ruta del Ferro, al poble de Sant Martí de la Cortinada, a la vall d’Ordino; i el Mirador del Roc del Quer, també a Canillo i ideal per a qui no tingui vertigen. 

Com s’ha viscut, i com es viu, la pandèmia a Andorra?

El 14 de març es va aturar i tancar el país i ens van enviar a casa, com va passar també a Catalunya, però amb la diferència que aquí no es va decretar mai l’estat d’alarma i el Govern va apel·lar al sentit de responsabilitat i comunitat per aturar l’avançament del coronavirus. Vam estar tancats a casa tot el mes de març i mig mes d’abril. 

Cap a mitjans d’abril vam començar a sortir, també organitzats en franges horàries i amb temps i distància limitats. Les escoles van continuar virtualment fins l’1 de juny, quan els nens majors de 6 anys van tornar-hi. 

A inicis de maig es va fer la primera prova a tota la població i 15 dies més tard, la segona. Les fases del desconfinament van ser organitzades en base al resultat dels dos tests. L’obertura d’empreses i comerços va ser gradual. Ara ens demanen de portar mascareta i seguir les consignes de protecció que tots sabem: higiene de mans, distància, etc. 

Vull destacar que el Govern va portar a terme mesures econòmiques mai vistes al país, i que no crec que mai es vegin a Espanya o Catalunya: es va decidir rebaixar temporalment el sou a tot el Govern i, en resposta, els partits polítics i alguns Comuns (ajuntaments) també van aplicar, de manera voluntària, aquesta mesura. 

Quina afectació té la COVID-19 en un país on el turisme és una de les principals fonts d’ingressos?

Molt gran. De fet, a dia d’avui, encara hi ha molts hotels tancats i estem molt pendents del que passa als països veïns, ja que el principal turisme ve de Catalunya i de França. 

Quines mesures es plantegen de cara a futurs rebrots?

Aïllar ràpidament el focus i fer proves de la COVID-19 en el cercle més proper al cas. L’objectiu és controlar el brot.

Què trobes a faltar de Catalunya?

La família, els amics i anar a veure el Barça al Cau amb els amics.

Et planteges tornar a viure a les Franqueses?  

De moment no.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *