Solters confinats 

Sols, tancats dins del nostre búnquer personal, no hem deixat d’aprendre coses…. 

En aquests dies d’aïllament distòpic els solters confinats hem après, més que mai, a mirar per la finestra, amb tota la calma del món, com les àvies. La pau i la serenor s’han apoderat de nosaltres. 

Hem après a passejar sobre les rajoles amb les mans a la butxaca, com qui camina per un museu, i aixecar el cap admirant tots i cadascun dels racons del sostre. Admirant cada racó de casa, cada cantonada, com qui admira la Capella Sixtina, rendint-nos, per primer cop, a la bellesa d’aquella discreta teranyina que sempre havíem passat per alt, ara com si fos un Rembrandt. 

Hem après que cuinar tampoc fa tant de pal, i que resulta molt més sa i econòmic que menjar de restaurant. Ah, i hem après que també es poden fer birres amb els amics des de la distància. Des de la pantalla es poden compartir exquisits vins de reserva i tota mena de destil·lats, fins acabar enfilant endimoniats debats filosòfics de matinada. I es pot estimar des de la distància, sí. 

Els solters confinats hem après a escoltar els ocells, a escoltar el vent fregant els arbres i també el so del tren. A gaudir dels sons de l’entorn com mai ho havíem fet. I parlant de sons, també hem après que, apagant els llums de casa i estripant el volum dels altaveus, a Youtube podem gaudir de milions de concerts que, si bé no ens fan sentir com al Primavera Sound o com al Sonar, tampoc els falta massa. 

Hem après que el sexe solitari estalvia molts protocols innecessaris i prescindibles, i sempre és sexe segur. També hem après molt sobre la relativitat del temps, veient com tothom agonitza amb la lentitud que arrossega les hores aquests dies, mentre a nosaltres les setmanes ens passen volant. 

Hem après a estimar-nos. Més encara, sí. Hem descobert la pau d’un món interior silenciós, gegant i discret. Meravellós. Els solters confinats, per damunt de tot, hem après que viure sol pot ser tot un privilegi. Ja ho sabíem. Però aquests dies, segons diuen les llengües, sembla que viure sol s’ha convertit en un valor en alça, més que mai. 

Confinats, aïllats de l’exterior, amagats del món, tancats per sempre… que no ens treguin d’aquí, per favor. 

 

Ka

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *