Editorial: La pel·lícula del coronavirus 

Si fa uns mesos ens haguessin explicat que l’apocalipsi tenia forma de virus, haguéssim pres per boig o per visionari de Hollywood aquell que ens ho hagués plantejat. El repte que afrontem té tres vessants ben interrelacionats i que tenen efectes a tots els nivells, des del més local al global. 

 D’una banda tenim l’afectació sanitària que ha provocat. A banda dels malalts i de les víctimes directes del virus, cal tenir en compte l’impacte que suposa aquesta crisi pel que fa a l’ajornament de visites, proves i intervencions derivades d’altres patologies, donat que els centres sanitaris han hagut d’adoptar mesures restrictives per evitar el contagi. A nivell local també ha comportat el tancament parcial del CAP de Corró d’Avall i l’ajornament de la inauguració del nou CAP a Can Prat. Si bé alguns malauradament ja han vist els efectes del virus en la seva salut, alguns altres potser patiran les conseqüències del sotrac en el sistema sanitari més endavant 

A nivell social, les mesures de confinament han posat a prova les famílies. La suspensió de les classes als centres docents, la implementació del teletreball generalitzat o els permisos retribuïts recuperables (imposats sense temps de fer gaires previsions) han portat de corcoll a tothom. I tot i que en molts casos també ha servit per unir-nos, el confinament ha estat un indubtable “test d’estrès” de les relacions familiars. Això sí, també ens ha donat una oportunitat única per convocar a la ciutadania als balcons cada dia a les 20 h. I a aquest aspecte hem volgut dedicar-hi la portada d’aquest Garbuix, que és una composició de les fotografies que els veïns i veïnes de les Franqueses ens han volgut fer arribar. 

I queda -i amb tota probabilitat es perllongarà durant mesos- la repercussió econòmica d’una parada gairebé total de l’activitat econòmica; milers de treballadors afectats per  ERTO’s, autònoms sense facturar i comerços i establiments amb vendes nul·les però despeses sostingudes. L’afectació de tot plegat encara no és tangible i es farà palesa a mesura que es vagin aixecant les mesures de confinament i de distanciament social. 

I mentre tot això succeeixi, ens anirem acostumant a veure persones amb mascareta i guants. I és que després de tantes setmanes d’apocalipsi hollywoodià, el que se’ns farà estrany serà una cosa que fins fa poques setmanes era ben quotidiana: veure dues persones abraçant-se! 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *