Una inundació és el desbordament d’un riu en sortir del llit aparent a causa d’una forta crescuda. A les regions mediterrànies, degut al clima i a l’orografia que les caracteritzen, el risc natural que té un major impacte econòmic i social és el risc d’inundacions. Així doncs, podem dir que les inundacions poden ser produïdes per rius, torrents, desglaç, temporals de mar o per trencament de preses.
Hi ha diferents factors que poden afavorir les inundacions. En primer lloc, convé destacar que les inundacions produïdes per rius i torrents són degudes a l’augment del cabal, que aixeca el nivell de l’aigua fins que supera els marges i inunda les zones del voltant. En aquest sentit, la gestió que es fa del territori influeix molt en els danys que les inundacions poden arribar a causar i que en els rius mediterranis, la majoria d’avingudes són normalment degudes a pluges intenses, tot i que hi poden haver altres causes.
Per una banda, l’estat de la vegetació i els usos que es fa del sòl a la conca condicionen directament sobre com serà una avinguda. Si la llera està molt modificada, es pot fer que l’aigua s’infiltri menys i que circuli per la superfície a una velocitat major del que és habitual en aquell riu o riera. Per una altra banda, les zones inundables dels rius sempre han estat un espai que s’ha ocupat per a desenvolupar-hi activitats (indústries, horts, transport…), i malgrat que aporten molts beneficis per a l’economia també fan aquest territori més sensible.
Foto: Inundacions causades pel temporal Glòria al riu Congost, al seu pas per Granollers. Autora foto: Olga Alcaide
Tot i que mica en mica s’ha anat fent una ordenació del territori per a minimitzar el risc en les zones inundables, encara queda molta feina per fer ja que algunes estructures o edificis que van ser construïts fa dècades en aquestes zones són difícils d’eliminar. Per tant, només ens queda realitzar accions que minimitzin el risc en aquestes zones afectades.
Com a ciutadans i ciutadanes, també tenim l’oportunitat de millorar els sistemes fluvials a partir de la nostra vinculació en processos participatius, tal i com marca la Unió Europeu en la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE). Per a vehicular aquesta participació, existeixen entitats que lideren els projectes com és ara el cas de l’Associació Hàbitats – Projecte Rius que porten a terme diferents projectes de custòdia del territori a fi de millorar els hàbitats fluvials.
Finalment, recordar que a Catalunya hem tingut casos històrics d’inundacions, com és el cas de les inundacions que van tenir lloc el 25 de setembre de 1962 al Vallès Occidental. En aquest episodi, l’aigua va enderrocar i arrossegar nombroses cases fet que va provocar un elevat nombre de víctimes. Avui en dia, molts són els avis d’arreu de Catalunya que ho recorden amb por i que ens recorden, que “l’aigua no té senyor”.
Olga Alcaide, biòloga