Un bolet de conte de fades: l’Amanita muscaria 

És temps de bolets i, aquests dies, és fàcil passejar pels boscos i trobar-nos un dels bolets més coneguts: el reig bord o Amanita muscaria (com es coneix pel seu nom científic). I diem coneguts perquè tothom l’ha vist alguna vegada en dibuixos animats o contes il·lustrats, ja que són el típic bolet on hi solen viure els gnoms o altres personatges fantàstics de les il·lustracions infantils. Considerant que és un bolet al·lucinogen, és fàcil imaginar-se la relació. 

Font: Wikimedia Commons 

Però tot i el seu aspecte que a priori ens pot semblar inofensiu, és un bolet que convé conèixer bé ja que és un dels bolets tòxics que hi ha a Catalunya. L’Amanita muscaria té un barret de color vermell intens i brillant que pot mesurar més de 20 cm de diàmetre. A la superfície del barret hi té unes escames blanques que són restes de la membrana d’on ha sortit al créixer de sota terra. Si ens fixem en la part inferior del barret, observarem que té unes làmines de color blanc. Pel que fa al peu, aquest és de color blanc, mesura un pam d’alçada i té un anell blanc característic que el rodeja. Com totes les amanites, també té una volva però aquesta és irregular, molt més dura i enganxada al bolet.  

Revista Catalana de Micologia, vol. 35: 3-41; 2013. Roger Gil Guiñón 

L’Amanita muscaria es coneix en la cultura popular catalana per diversos noms: “matamosques”, perquè té propietats insecticides i s’ha utilitzat tradicionalment com a tal (*); “oriol foll”, perquè té propietats al·lucinògenes si es menja; o “reig bord” perquè es confon amb l’ou de reig (Amanita caesarea, espècie de bolet molt apreciada gastronòmicament pel seu gust excel·lent). Aquesta confusió es produeix a vegades degut a factors ambientals que fan que el color vermell del barret de l’Amanita muscaria es torni més ataronjat i perdi les escames fent que es confongui amb l’ou de reig (A. caesarea). 

Tot i que l’Amanita muscaria no és un bolet mortal com les seves cosines germanes, l’Amanita phalloides (farinera borda) o l’Amanita caesaria (ou de reig), és tòxic, és a dir, que menjar-lo provoca intoxicacions i al·lucinacions. Al cap de poc temps d’ingerir l’Amanita muscaria, tindrem vòmits, diarrees i dolors intestinals que al cap d’unes hores es convertiran en deliris i al·lucinacions. Pel que fa a les dosis, tan sols menjar un sol bolet d’Amanita muscaria ja provoca efectes psicotròpics en el cos.  

Les intoxicacions per bolets en països on n’hi ha molts han estat freqüents al llarg dels temps, sobretot si els han ingerit personatges famosos. Sembla ser que un d’ells va ser l’Antoni Gaudí, aficionat al consum d’Amanita muscaria, fet que el va portar a incloure-la en algunes de les seves obres com ara a la porteria del Parc Güell. 

Finalment, destacar que el català compta amb un ampli ventall de dites que fan referència als bolets, com ara la frase feta “estar tocat del bolet” que es refereix a aquelles persones que es comporten de manera poc habitual al que es considera normal dins la societat i que de ben segur té el seu origen en aquest bolet. 

Olga Alcaide (biòloga) 

(*) Es bull el bolet amb llet i sucre i es col·loca en un plat fondo. Les mosques s’hi apropen per la dolçor de la llet i queden anestesiades per l’efecte del bolet.