burrusukis’s team

David Gallego: “Teníem clar que faríem la Maroc Challenge amb un cotxe vell que poguéssim modificar nosaltres mateixos” 

En David Gallego, veí de les Franqueses, i en Dídac Soto, de Cànoves, conformen l’anomenat Burrusuki’s Team, una parella d’amics units per la passió pel motor. Aquesta primavera han participat en la 14a edició de la Maroc Challenge, una prova d’aventura, habilitat i resistència mecànica protagonitzada per pilots amateurs amb ganes de viure una experiència al desert. 

Per al David, aquest ha estat el seu primer cop, mentre que el Dídac Soto ja hi ha participat en d’altres edicions. Després de quedar subcampions a la prova, en David ens explica les vivència a bord del Fiat Panda 4×4 que ells mateixos van preparar per a l’aventura al Marroc. 

Com neix Burrusuki’s Team? 

Burrissuki’s Team el va crear una parella d’amics, en Dídac Soto i en Marc Solsona, que eren amants del 4×4 i tots dos van comprar un Suzuki SJ413. Ells van ser els primers en participar a la Maroc Challenge com Burrusuki’s Team. Des d’aquella edició, en Dídac hi ha participat cada any, essent guanyador en la seva categoria en dues ocasions. 

Com us vau conèixer amb en Dídac, el teu company de viatge? 

 

Jo sóc enginyer electrònic i treballo en una empresa de Cardedeu. Amb en Dídac Soto havíem  coincidit anys enrere al Centre de Modelisme de les Franqueses. Des d’aleshores hem mantingut el contacte i el desembre passat ens vam plantejar seriosament la Maroc Challenge 

En què consisteix aquest raid? 

És una competició que s’organitza dos cops a l’any al Marroc. Consta de sis etapes d’entre 200 i 350 quilòmetres, que equival a unes vuit o nou hores de conducció contínua. Nosaltres hem participat a la 14a edició, la de Primavera 2018. 

Amb quin cotxe hi vau participar? 

Habitualment, en una aventura d’aquest estil, la majoria de gent hi participa amb un cotxe gran, però nosaltres teníem clar que hi aniríem amb un cotxe vell, un trasto que poguéssim modificar nosaltres mateixos. I ens va semblar que el candidat ideal era un Fiat Panda 4×4 1100cc 50Cv. 

Un taller de Cardedeu ens va adaptar la part de mecànica interna  -la part de motor-. Li vam afegir el tub snorkel –presa d’aire pel motor-,  els pneumàtics de tacs, els controls de temperatura i llum, les preses de corrent, i vam canviar els seients per uns de més còmodes.  

Com heu finançat el projecte? 

Hem fet vàries accions. Vam crear un micromecenatge amb el que es van recollir 1200€. També hem comptat amb un bon nombre de patrocinadors i amb l’ajut dels ajuntaments de Cànoves i Samalús i les Franqueses. El pressupost final ha estat d’uns 6000€, incloent vehicle, preparació i viatge.   

Vau tenir problemes amb el cotxe? 

Afortunadament vam tenir poques avaries mecàniques. Recordo, en especial, el dia que el cotxe es va aturar tot just en sortir d’un riu, i és que  va entrar aigua al motor i es va mullar una peça electrònica. Va ser l’únic cop en què es va parar el motor i vam haver de reparar-lo allà mateix, enmig d’una tempesta de sorra. Per sort, la tarda abans d’iniciar el viatge havíem recollit aquest recanvi a la botiga. 

I en cas que no es pugui reparar? 

Pots esperar que passi un vehicle gran, que vulgui i pugui remolcar-te, o fer una trucada d’emergència a l’organització a través del geolocalitzador. 

En els raids pel desert, tenim la imatge dels cotxes encallats a les dunes. Ho heu viscut? 

Sí, en una ocasió. Quan et trobes en una duna has d’evitar frenar o accelerar. Nosaltres vam seguir les indicacions perfectament, però el cotxe es va aturar per si sol dalt d’una duna. Afortunadament, com que el cotxe era lleuger i va quedar poc enfonsat, només ens van caldre unes quantes palades per poder col·locar les planxes sota la roda i seguir endavant. 

Què va ser el més dur del raid? 

El contrast de terreny. Les zones de duna i sorra són toves i no afecten ni al pilot ni al vehicle, però hi ha molts quilòmetres amb molta pedra, que són molt durs tant pel conductor com per la mecànica del cotxe. El fet de portar un cotxe petit i amb poc motor va facilitar molt que poguéssim tirar endavant fos quin fos el terreny.  

Aleshores, és millor participar-hi amb un vehicle petit? 

El fet d’anar-hi amb un vehicle petit ho fa més divertit. Jo sempre dic que participar-hi amb un cotxe gran (Grand Cherokee, Land Cruiser…) no té cap gràcia, perquè passes per tot arreu i no requereixes de tanta habilitat per superar les etapes.  

Amb un cotxe petit, en canvi, és més aventura. Sempre has d’anar mirant per on és millor passar per no tocar… Quan et trobes en mig del desert i cada cinc-cents metres topes amb una esquerda d’un metre de profunditat, també has de valorar com agafar-la per no picar de morro una i altra vegada… I així tantes i tantes situacions.  

Vau arribar al final? 

Sí. Nosaltres vam quedar en el segon lloc, d’un total de deu participants a la categoria C3 (cotxes 4×4 fins 1300cc).  

Què t’ha sorprès més de l’aventura? 

M’han sorprès negativament les zones de frontera. A les ciutats de més al nord l’ambient és complicat,

fins i tot amb la policia. Quan deixes la costa enrere –a partir d’uns 100Km- l’ambient canvia completament i la gent és més hospitalària, t’ajuda i fins i tot et saluda –és clar que anant en un cotxe verd fluorescent és fàcil cridar l’atenció-. Les poblacions, siguin petites o grans, estan força degradades. A Erfoud, per exemple, si surts dels dos o tres carrers més cèntrics, ja no hi ha res asfaltat.  

Repetiries l’experiència? 

Bona pregunta. En Dídac segur que sí, de fet ja s’està organitzant per anar-hi el proper desembre, sigui com a competidor, organitzador, suport mèdic… A mi m’agradaria tornar-hi,  però hi

ha moltes altres aventures automobilístiques que també em criden l’atenció. 

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *