Diuen, diuen, que la setmana passada un vell feixista va morir i, fervent catòlic com era, va anar al cel. Xerrant amb antics col·legues, -Fraga, Carrero Blanco, Franco…- es va girar en sentir una veu autoritària que deia “hola!” i, després d’una ràpida genuflexió i reverència, va saludar:
− Cardenal Cisneros! Quin honor!
− M’han dit –li va dir el cardenal- que acabes d’arribar i que em pots explicar com van les coses al segle XXI.
− Bé, eminència, ara tot va diferent, amb internet, els mòbils, els cotxes, la Unió Europea…
− No entenc pas res del que em dius. Us heu tornat ben bojos. Suposo que encara existeix la Santa Inquisició, oi?
− Ara no és santa, però treballa a tot drap. Engarjolem els que gosen criticar el rei, els que miren malament els soldats i tots els que ens molesten d’alguna manera. Abans se’n deia malfactors; ara, terroristes.
− I l’exèrcit?
− Ara en tenim dos, un de militar i un de civil. Amb molt poder i molts diners del govern, és clar. − I la plebs? Els seus representants estan del nostre bàndol? Suposo que l’església radical encara mana…
− Hi ha més ministres de l’Opus Dei que mai: Méndez de Vigo, Sáenz de Santamaría, Cospedal, Báñez, Nadal, de Guindos, Romay, de la Serna, Fernández Díaz, Montserrat… Fins i tot, aquesta Setmana Santa, hem tingut les banderes a mig pal per la mort de Jesucrist, i també condecorem verges.
− Em deixes més tranquil. Crec que no desentonaria pas al segle XXI…
Enric Serra
ANC les Franqueses