Sortida a Occident, Mohsin Hamid

Traduït per Albert Nolla Edita Edicions del Periscopi/Reservoir books 

Esperava amb ganes l’arribada del nou llibre de Mohsin Hamid perquè vaig xalar molt amb L’integrista reticent. M’agrada el to directe, sense floritures i àgil de Hamid, sap molt bé què vol dir-nos i com, fent que el lector engoleixi el llibre i no en surti indemne. La novel·la està situada en una ciutat de l’Orient sense nom, on les bombes són la pluja constant i el setge fa cada vegada més difícil sobreviure-hi, sobretot per a dos joves com la Nadia i en Saeed.

La Nadia és una noia independent que viu sola des que trenca amb la família per raons culturals, en Saeed, fill de professors, és més tradicional i devot. La seva història d’amor neix just abans que esclati el conflicte, quan comencen a fer-se confidències, petons i carícies tímides. La pressió sobre la ciutat i no poder fer la vida que pertocaria a dos joves els porta a plantejar-se fugir, obrint una d’aquelles portes misterioses que es tanca en un indret nou i que per força ha de ser millor. 

El periple de la Nadia i en Saeed comença a Míkonos, “un gran pol d’atracció de turistes a l’estiu, i, pel que semblava, un gran pol d’atracció de migrants aquell hivern, i que les portes de sortida, és a dir, les portes que duien a destinacions més riques, estaven molt vigilades, però que les portes d’entrada, les portes que venien de llocs més pobres, estaven abandonades, potser amb l’esperança que la gent tornés allà d’on havia vingut…”, on vaguegen per diferents camps de refugiats fins que aconsegueixen obrir una nova porta que els durà fins a un palauet ocupat en un barri residencial de Londres. Serà allà on conviuran i descobriran altra gent que fuig i compartiran somnis i tristesa amb la comunitat nigeriana. La Nadia i en Saeed van fent camí com a refugiats i alhora miren de consolidar la seva història d’amor, però construir desig i vida enmig de tanta cruesa no és fàcil. Una altra porta s’obrirà per portar-los a una destinació final on poder recomençar. 

El joc literari de les portes per moure’s en l’espai podria semblar frívol si parlem de refugiats, però Hamid no ens vol explicar la travessa sinó que posa èmfasi en l’arribada i en la construcció d’una nova vida quan se t’ha pres el més bàsic de la condició humana, la dignitat. 

Fe Fernández i Villaret 

L’Espolsada Llibres http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/ 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *