Sandra Alonso : “En aquest país hi ha cabuda per a tots si t’integres.”

 

Després de quatre anys vivint i treballant a Suïssa, la Sandra n’està ben enamorada, dels seus paisatges, de la seva riquesa cultural i del fer de la seva gent.

La Sandra ja sabia el que era viure fora de les nostres fronteres, així que quan ara fa una mica més de quatre anys a la seva parella li ofereixen una bona oportunitat laboral a Suïssa, no s’ho pensen gaire i marxen tots dos junts cap al país dels Alps. Entre paisatges idíl·lics, llacs gèlids i xocolata han aconseguit establir-se en aquest país envoltat de muntanyes i formar-hi la seva llar. Des d’allà ens explica com és la seva vida a Suïssa i com s’han integrat en aquest país tan semblant i, alhora tan diferent, de casa nostra.

Vius a Suïssa, però exactament on? 

Suïssa és un país dividit en tres zones: la zona de parla alemanya, la de parla francesa i la de parla italiana, per la proximitat als països contigus. Nosaltres vivim a la zona alemanya. Quan vam arribar a aquest país vam estar vivint a Zuric, però per motius de proximitat al meu treball fa dos anys que ens vam mudar a la “província” de Zug -a Suïssa els territoris estan dividits pel que denominen kantons, que vindrien a ser com les ciutats principals de cada zona-. Vivim a Menzingen, un poblet de 4.300 habitants envoltat de natura i animals. Ja hi portem una mica més de quatre anys i ens han passat volant!

Què et va portar a viure a Suïssa? 

L’amor. A la meva parella li van oferir una feina molt bona en una empresa de gran prestigi internacional i va ser impossible rebutjar-la. Nosaltres ja havíem viscut en altres parts del món ,així que quan va sortir aquesta oferta no ens ho vam pensar dos cops. És veritat que de Suïssa en coneixíem poca cosa,  però estem encantats amb la decisió que vam prendre i el que ens ha aportat aquesta gran experiència.

A què et dediques? 

Treballo en una empresa internacional portant la facturació dels clients d’un grup d’empreses nord-americanes. Tinc la gran sort de no necessitar parlar cap dels idiomes oficials del país (alemany, francès, italià o romànic) i la veritat és que estic molt contenta. L’equip de treball és increïble, les condicions laborals boníssims i el tipus de treball m’agrada moltíssim.

Dels quatre idiomes oficials que tenen, quants en parles?  

Parlo una mica d’alemany i em defenso en italià. Durant el meu primer any a Suïssa em vaig dedicar a aprendre alemany. És un idioma complicadíssim i encara que jo parlo diversos idiomes, és una llengua difícil d’aprendre. Gramaticalment és molt diferent al castellà i a l’anglès i precisa molta pràctica i de temps d’aprenentatge. Segueixo aprenent-ne.
Pel que fa a l’italià, és una llengua que sempre m’ha encantat. El meu pare viatjava molt per feina a Itàlia quan jo era petita i suposo que per això existeix aquesta connexió. És una llengua molt semblant al castellà, i potser per això la fa molt més fàcil aprendre. No tinc tan bon nivell d’italià com d’anglès, però em defenso bastant bé. Tot i així, tenim la sort que a suïssa l’espanyol és una llengua que agrada molt, pel que molt sovint en el dia a dia trobes algú que també parla perfectament l’espanyol.

Què trobes a faltar de Catalunya? 

Per descomptat, a la família i als amics. Malgrat que ja fa 10 anys que sóc fora de casa, sempre he estat molt lligada a la meva terra i sempre que puc m’hi escapo per gaudir dels meus. Només quan surts de casa i vius en llocs amb diferents cultures valores tot el que deixes enrere. Trobo a faltar coses molt simples com sortir a passejar pels carrers de Barcelona o seure en una terrasseta una tarda d’estiu, les festes majors, els plans improvisats d’última hora… Suïssa és un país més fred, no hi ha tant costum de fer vida al carrer. Aquí oblida’t de sortir a sopar sense fer reserva al restaurant un divendres o dissabte a la nit. Tot està sempre molt organitzat i els plans es preparen amb setmanes d’antelació.

Què destacaries de viure a Suïssa? 

La seva proximitat a altres països. Suïssa és un país molt petit. En un mateix dia pots esmorzar a França, dinar a Alemanya, passejar per Àustria i dormir a Itàlia. Això em fascina. La riquesa cultural, la sensació que en aquest país hi ha cabuda per a tots, si t’integres. La seva naturalesa, les seves muntanyes i el seu paisatge de somni. Suïssa és un país molt ordenat, poques vegades aniràs pels carrers i trobaràs brutícia, la gent té cura del país i l’educació és exemplar.

 Què és el que més, i el que menys, t’agrada del país? 

El que més m’agrada és la qualitat de vida i els sous suïssos. El que menys, és que no són tan oberts com nosaltres i es difícil fer-hi amistats.

És un país amb paisatges i ciutats de somni, què ens recomanaries visitar? 

Hi ha tantíssimes coses precioses que no sabria dir-vos-en una. Els hiverns a les muntanyes són una passada. Muntanyes com Titlis o Zermatt són indispensables. Titlis és la meva preferida, per la seva glacera i el seu pont penjant a 3041 metres d’altitud i 500 metres de precipici.
I com a poble us recomano Appenzell. És un poble al nord-est de Suïssa i als peus dels Alps. És el típic poblet amb casetes i restaurants suïssos. A més, Appenzell és molt conegut aquí perquè hi fan el millor formatge i una de les cerveses més conegudes del país.
Una altra visita obligatòria és Luzerna. Per a mi la ciutat més bonica de tota suïssa i on tinc el plaer de treballar. De Luzerna destacaria el seu llac, preciós i net, envoltat de muntanyes que a l’estiu encara conserven la neu en el seu cim. A més, Luzerna té un casc antic preciós i uns carrerons que et transporten a una altra època.

El formatge i la xocolata són productes típics del país, però ens en recomanaries algun altre?

Ells són molt de menjar patata, i hi ha un plat molt típic que ens encanta i que sempre que ve algú a veure’ns el portem a un restaurant d’Appenzell perquè el provi. És el “rosti”, patata ratllada molt fineta i després gratinada. El nostre plat preferit és el rosti amb llom, salsa de bolets i un ou fregit al damunt.
Pel que fa a les begudes tenen alguna cosa molt semblant a l’orujo, que ells anomenen “schnapps”. És una espècie de digestiu que normalment prenen havent dinat i a la zona on vivim acostuma a ser de cirera.

Coneixen Catalunya? 

Hi ha molts catalans pel món i a Suïssa també. Quan dius que ets de Barcelona tothom et diu que és molt bonica i que els agrada venir de visita. Moltíssims suïssos estiuegen a les nostres costes i tenen una gran estima a Catalunya. A més, a causa dels últims esdeveniments succeïts a la Rambla i al procés per la independència, es parla de Catalunya a tot el món.

En un futur, et planteges tornar a viure aquí? 

Sí, segur que sí, perquè com a casa, enlloc. Esperem que les coses millorin i algun dia puguem tornar.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *