Obert fins a la matinada

El model comercial del municipi es transforma amb l’aparició de nous establiments

Obert 365 dies l’any i de les 9 del matí a les 11 de la nit. Així és com s’anuncia un nou centre comercial que ha obert fa poques setmanes a la Rambla de Corró d’Avall. No és l’únic d’aquesta mena al municipi. Des de 2014, la llei preveu que alguns centres comercials puguin romandre oberts més hores de l’habitual i de mica en mica comencen a aflorar al llarg de tot el país. Alguns diuen que ja era hora que els comerços s’adaptessin a les disponibilitats horàries dels ciutadans. D’altres opinen que això suposa una pressió extra per als petits comerços de tota la vida. La vida comercial del municipi es transforma. Ara només cal saber en quina direcció.

Ens diuen que hem d’optar pel comerç de proximitat, però a vegades ja no sabem què vol dir exactament aquest terme. L’oferta comercial del municipi ha evolucionat a marxes forçades al llarg dels darrers anys, especialment arran de l’establiment de grans superfícies dins dels nuclis urbans de Corró d’Avall i Bellavista. La implantació de supermercats de cadenes com Caprabo o Mercadona han suposat una transformació en els hàbits de consum que han afectat de manera directa els petits comerços del municipi. Ara, a més, s’han començat a instal·lar comerços que obren durant més de dotze hores al dia. Uns comerços que faciliten la vida als consumidors, però que potser compliquen la d’altres venedors.

L’aparició d’aquests establiments té un recolzament legal en la Llei d’horaris comercials aprovada per la Generalitat l’any 2014. Una Llei que nasqué amb polèmica justament perquè hi havia qui denunciava que posava en risc els petits comerços. Però polèmica o no, el cert és que les administracions tenen l’obligació d’aplicar-la. Tot plegat fa que el regidor de Dinamització Econòmica, Javier Álvarez, afirmi que “si no fossin legals no estarien oberts”. Álvarez és el responsable de la política comercial al municipi i insisteix en què “estem parlant de lliure comerç, que obre sota el paraigües d’una llei de la Generalitat de Catalunya.”

Ens preguntem, però, com viuen els comerciants del municipi l’aparició d’aquests nous establiments. Fa anys que s’agrupen al voltant de l’Associació de Botiguers, Comerciants i Professionals de les Franqueses (ABCP). La seva presidenta, l’Estel Armengol, tot just acaba d’estrenar el càrrec. Mostra una actitud constructiva cap a aquests nous centres, però reconeix que no és el model que més li agrada: “Les Franqueses és una població ben  peculiar pel fet d’estar disseminada en cinc nuclis, i això pot generar que la implementació d’aquests equipaments es vegi com una cosa  positiva per la comoditat que representen, però en principi i des de l’ABCP no és un tipus de comerç que ens agradi fomentar, pel poc interès que sovint tenen en la implicació amb el territori.”

Poca implicació en el territori, però resultats econòmics indiscutibles. Potser aquest seria el millor resum de l’efecte d’aquests nous establiments. No és sorprenent, per tant, que l’ABCP demani un equilibri entre els petits comerços i les grans superfícies. “Som conscients que generen una activitat econòmica molt important i també llocs de treball; per tant cal buscar el punt mig entre petit comerç i gran superfície. Cap problema amb aquests negocis, si són capaços de formar part del teixit comercial del poble.”

Quin model comercial per al municipi?

Al capdavall, però, una pregunta s’amaga al darrera de tota aquesta discussió. Quin és el model comercial al que aspira les Franqueses? El Govern municipal afirma que l’activitat comercial “sempre és bona si es fa amb seny” i potser per això entre les mesures que ha pres la regidoria que dirigeix Javier Álvarez és subvencionar la llicència d’activitats dels comerços de nova implantació. “El nostre desig és que la nostra gent tingui l’opció de comprar al municipi –diu Álvarez-. I si a més els veïns dels municipis dels voltants vénen a comprar aquí, sempre és un benefici pel comerç local. Això, per exemple, s’ha pogut constatar amb el mercat de dissabte. El nostre govern aposta pel comerç local, el de proximitat, per això potenciem i col·laborem en iniciatives que treballin en aquest sentit.”

Comerç local i de proximitat, però, són al capdavall termes buits. I és que és ben diferent si un determinat establiment és gestionat per una gran cadena comercial o per un petit emprenedor del municipi. En aquest sentit, fa dies que corre el rumor que en els propers mesos s’obrirà un Mercadona a Corró d’Avall. Un rumor que no és ni confirmat ni desmentit per l’Ajuntament: “En principi des de l’Ajuntament no tenim cap mena de constància que s’obri un nou equipament comercial. No obstant, en aquests moments, s’està construint un edifici a la rambla de la Carretera de Ribes i els seus baixos són comercials. Ja veurem quin ús en farà la propietat.” En tot cas, segons Álvarez dins la trama urbana hi ha pocs locals suficientment grans per tal que s’hi col·loquin grans activitats comercials i considera que la planificació urbanística és una eina fonamental per potenciar el petit i mitjà comerç.

Com potenciar el petit comerç?

I més enllà de la planificació urbanística, com potencia el Consistori el petit comerç? En aquest cas, Álvarez sembla dipositar les seves esperances en l’ABCP: “Estem al costat i subvencionem les activitats de la Unió de Botiguers que són els que fan campanyes per potenciar el petit comerç local. De fet, l’Associació de Botiguers, Comerciants i Professionals de les Franqueses ens ha demanat ajut per tal de reactivar l’ocupació de locals buits i així ho farem.” Una col·laboració que paradoxalment l’ABCP demana que es potenciï: “Volem una relació més estreta amb l’Ajuntament per tal d’informar-los del que fem nosaltres, les nostres idees, i també saber quins projectes tenen ells per al poble en l’àmbit comercial, és a dir: treballar plegats pel bé del comerç local.”

I és que a vegades als veïns de les Franqueses encara ens manca conscienciació sobre la importància del petit comerç, diu Armengol: “Encara estem a l’ombra en alguns aspectes (en alguns comerços) de Granollers, però això de mica en mica va desapareixen perquè hi ha gent que s’anima, i és valenta per tirar endavant un negoci propi al mig de les Franqueses. I que així segueixi!”
Per intentar atansar els ciutadans als petits comerços de les Franqueses, l’ABCP  organitza campanyes i promocions que repercuteixen en els mateixos establiments del municipi. “Volem donar a conèixer les botigues de les Franqueses i donem premis per gastar i utilitzar en les mateixes botigues. Hi ha de tot a les Franqueses! I cal que tothom ho sàpiga!”

Però finalment, la millor eina de la que disposen els petits comerços és oferir un plus de qualitat basat en el tracte humà. Un plus que a vegades costa de trobar en d’altres comerços i Armengol ho expressa amb claredat: “La millor manera de competir amb les grans superfícies és oferir allò que ells no tenen, un tracte personalitzat, atent, i de qualitat. I crec que els comerços de les Franqueses d’això en tenim un munt!”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *