En els darrers mesos les pensions han esdevingut un dels temes de debat més recurrents. La proposta del govern de l’Estat d’elevar l’edat de jubilació fins als 67 anys ha donat lloc a una discussió sobre quines són les condicions de vida de la gent gran en l’actualitat. I és que avui en dia, amb l’allargament de l’esperança de vida, hi ha gent que pot viure jubilada durant dècades. I el que és més important, la vellesa ha deixat de ser un període d’inactivitat per convertir-se cada vegada més en una etapa de la vida per gaudir. Aquest és un dels objectius de l’Associació de Gent Gran de les Franqueses. Fundada ara fa deu anys, aquesta entitat organitza tota mena d’activitats per ajudar a dinamitzar la vida dels avis del nostre municipi.
“Conec millor el despatx de l’associació que casa meva”, ens diu en Josep Pérez. Ell és el president de l’Associació de Gent Gran de les Franqueses i malgrat haver superat de llarg la setantena, mostra una energia envejable. Cada tarda el trobem al Casal de la Gent Gran de Corró d’Avall, a tocar de l’església de Santa Eulàlia. I és que com ell ens explica, l’activitat de l’associació és frenètica i no hi ha dia en què no dugui a terme algun taller, un curs o un ball.
L’Associació de Gent Gran de les Franqueses va néixer ara fa deu anys, després que es construís el Casal d’Avis. Aquest és un equipament gestionat per la Generalitat, però els seus usuaris van crear l’Associació de Gent Gran per tal d’impulsar les seves pròpies iniciatives i organitzar aquelles activitats que els poguessin atraure més. D’aleshores ençà, no han parat.
Entre les activitats que fa l’associació, potser la que més repercussió ha aconseguit és el taller de vestits de paper. Un grup de dones jubilades es troba cada dimecres per dissenyar i elaborar uns vestits que, malgrat que semblen sortits de qualsevol boutique, en realitat són fets només de paper. I alerta, perquè són les mateixes modistes les que després actuen com a models i fan desfilades per presentar les seves creacions.
Però l’activitat de l’associació va més enllà. Cada dissabte a la tarda fan ball amb música en directe i sembla que amb molt èxit: “Hi ha moltes persones que no fallen mai els dissabtes, perquè a la gent gran, el ball, els porta de cap”- ens diu el president. “Molts ballen tota la tarda i quan acaben diuen ‘ai, quin mal de ronyons’, però mentre estaven ballant no en tenien cap de dolor…”, ens comenta amb un somriure.
I és que en Josep Pérez insisteix que a l’associació han fet un esforç per generar un bon ambient: “Aquí el que ve al ball s’hi enganxa, perquè no hi ha discussions ni baralles. Des del primer moment vam posar unes pautes per tal que la gent s’ho passés bé, però sense passar-se. Aquí tothom es fa amic ràpidament”. Però no només hi ha ball els dissabtes. Per Sant Joan o cap d’any, l’associació munta també les seves pròpies revetlles a preus més que econòmics.
L’activitat regular de l’entitat es completa amb tallers de teatre, manualitats i sardanes. I també tenen una coral que compta amb una vintena de membres. L’Associació avança cada vegada més en la línia que siguin els propis jubilats els qui protagonitzin les seves activitats. Per Sant Jordi, per exemple, organitzen una festa amb un berenar, roses per a tothom i una cantada d’havaneres. Enguany, però, serà també una agrupació de jubilats els qui s’encarreguin de cantar les havaneres. Com diu el Sr. Pérez “és més barat i ens ho passem igual de bé.”
Un dels moments clau de l’any és l’organització de la setmana cultural. Al setembre l’associació fa una mena de festa major i durant tota una setmana fan actuacions, exposicions de les manualitats que han fet al llarg de l’any, concursos, etc. La condició és que tot ho facin els avis; “aquí no hi ha cap professional”, explica el president de l’entitat. A la setmana cultural hi participa gent d’altres casals de les rodalies i l’últim dia s’apleguen tots i fan un dinar.
Finalment també cal citar els viatges que organitza l’Associació. Entre els darrers destins s’hi troben Astúries o Cadis i ja en planegen un altre per anar a visitar l’Aragó.
La filosofia de l’Associació és que els avis aprofitin el temps tant com puguin. “El millor consell que puc donar als jubilats és que allò que puguin fer avui no ho deixin per a demà”, ens diu el Sr. Pérez. I ell ho demostra amb l’exemple, doncs participa pràcticament en tots els tallers i activitats de l’entitat.
Amb tot, en Josep Pérez ens reconeix que el rol i les condicions de vida de la gent gran han canviat molt en els darrers anys. Ara fer-se gran ja no significa inactivitat. De fet, en algunes ocasions el problema és justament el contrari: “Avui en dia també ens passa que l’avi es converteix en la minyona dels fills, perquè ha d’estar pendent dels néts. A vegades aquí organitzem coses i la gent ens diu que no pot venir perquè ha d’anar a buscar els nens al col·legi”.
I d’això de jubilar-se als 67 anys, què en pensa l’Associació de Gent Gran? De fet, a ells ja no els afectarà, però malgrat tot, es mostren crítics amb la proposta: “Home, depèn de la feina que cadascú tingui, perquè hi ha oficis en què algú es podria jubilar als 67 i fins i tot als 70, i en canvi n’hi ha d’altres en què als 60 la gent ja no val per a res. Però potser hauríem de mirar que fos el jovent qui tingués la feina. Per què vols que una persona treballi fins als 67 si una altra als 28 no té feina…?”
Amb aquest apunt de sentit comú deixem l’Associació de Gent Gran. Ens sentim encara admirats per l’empenta i les ganes de fer coses que demostren els seus responsables. De ben segur que a més d’un, després de llegir el seu programa d’activitats, li vindrà de gust agafar la jubilació anticipada…