Jennifer García Riaguas “Aquí s’aprèn a anar amb bicicleta tot just s’ha après a caminar.”

A la població de Breda, però no a la de Ventdelpla sinó a Holanda, hi trobem a la Jennifer García Riaguas, una enginyera franquesina de vint-i-set anys. Fa 2 anys hi va anar, amb un programa Erasmus, per acabar el seu projecte de final de carrera i, com són les coses, hi va conèixer al seu xicot i s’hi va instal·lar. En ben poc temps ja ha adoptat un dels hàbits per excel·lència del país: anar amb bicicleta a totes bandes. Ara bé, la cuina, el vi i el clima de casa nostra són els ingredients que li fan plantejar tornar cap a Catalunya en un futur. Per ara, però, segueix a Holanda, gaudint de l’experiència de viure en un país estranger i aprofitant la vivència per enriquir-se professionalment i posar al dia el seu anglès. Des dels anomenats Països Baixos, ens presenta el seu país d’acollida.

Què et va portar a Holanda?

Hi vaig anar a fer el meu projecte de final de carrera, a través d’un programa Erasmus de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Després de dos anys, com descriuries aquest país?

És un país còmode, on s’hi viu molt bé. En general, la societat holandesa es mostra oberta a conèixer altres cultures, idiomes i costums. Econòmicament, no hem de fer tants esforços per tenir una casa amb jardí, cotxe, etc. De taxes, paguem aproximadament un 42%, i el govern inverteix molts diners en educació, cultura, treballs socials, infraestructura i reciclatge.

Per què se l’anomena els Països Baixos?

Perquè una tercera part del país està per sota el nivell del mar, o a nivell del mar. Comparant, m’adono que a Catalunya tenim muntanyes per tot arreu!

Actualment estàs vivint a la Breda holandesa. Ens en pots fer cinc cèntims?

La ciutat de Breda està situada al sud d’Holanda, molt a prop de Bèlgica, i pertany a la província de Brabant del Nord. Comparada amb altres ciutats d’Holanda té molts bars, pubs, restaurants, estudiants i gent jove, molta vida social i cultural. La històrica ciutat de Breda també és coneguda pel famós quadre de Velázquez “La rendición de Breda”. Aquesta població va tenir influència espanyola en els segles XVI i XVII i al petit port hi ha un vaixell que es diu Spinola, en record al general espanyol.

Com t’hi sents?

Bé, estic contenta d’estar aquí. Per a mi va ser una decisió molt important que vaig haver de rumiar bastant, però ara l’estic aprofitant per enriquir la meva carrera professional, millorar el meu anglès i aprendre tot el que pugui a nivell internacional. La meva intenció és tornar d’aquí uns anys.

Quina és la teva ocupació actual?

Estic treballant en una empresa farmacèutica americana.

Què és el que més et va sorprendre, positiva i negativament, a l’arribar-hi?

Els àpats. A migdia prenem només un entrepà i sopem, plat calent, cap a les 18h. Es troba molt a faltar la nostra bona cuina, la qualitat dels ingredients i la importància diària que donem a cada àpat. Aquí es valora més la rapidesa en la preparació i com més econòmic sigui, millor. El ritual de seure a taula no és tan important com per a nosaltres.

Què és el que se’t fa més difícil de la vida a Holanda?

El clima, sobretot a l’hivern. Al matí quan surto de casa és de nit i quan hi torno, a la tarda, també. I, especialment aquest hivern, que no hem vist el sol.

Hi ha algun costum que hagis adoptat amb facilitat?

La llibertat d’anar amb bicicleta a tot arreu. Aquí s’aprèn a anar amb bicicleta tot just s’ha après a caminar.

I en conserves algun dels de Catalunya?

Doncs sí, perquè de pa amb tomàquet i pernil no en falta pas a casa, tot i que la qualitat dels aliments que trobem aquí no és la mateixa.

Com es viu la crisi mundial des del teu país d’acollida?

La crisi s’ha notat una mica, però res comparat amb Espanya. Holanda és un país ric amb una economia molt sostenible: s’ha recuperat ràpidament.

Com es veu Catalunya des d’Holanda?

La majoria estan enamorats de Barcelona i han estat de vacances a la Costa Brava. A més, els sorprèn positivament que, amb un cop de cotxe, puguem fer de tot: anar a la platja o a la muntanya, anar a esquiar o a fer ràfting.

I del català què en diuen?

Se senten encuriosits i fan preguntes sobre l’idioma. Els sorprèn que l’educació sigui en català i que els documents oficials també estiguin en català.

Què creus que hauríem d’aprendre els catalans dels holandesos?

Doncs, crec que som bastant semblants, i no només ho dic jo, també ho diu gent que he conegut d’altres regions d’Espanya.

I ells de nosaltres?

A ballar, a posar-se crema solar, a saber degustar un bon menjar i un bon vi.

Com mantens el contacte amb les Franqueses?

Hi vaig bastant sovint, cada dos mesos aproximadament.

Et planteges tornar a les Franqueses en un futur?

Sí, no sé si a les Franqueses, però segur que torno; s’hi viu molt millor.

Recomana’ns tres llocs per visitar a Holanda.

Amsterdam, sens dubte. Leiden també és molt maco, vist des de l’aigua, tot fent la visita en barqueta. I Breda també té el seu encant; a més pots recórrer-la en bicicleta, tot fent l’anomenada “Ruta de los Españoles”.