L’altre dia caminava pel carrer i semblava que fes eslàlom. I no perquè fes fred o estigués glaçat, no. Havia d’esquivar les “deixalles orgàniques” que molts dels amics dels animals que hi ha en aquest poble deixen al seu pas. O al pas de les seves mascotes. Sembla mentida que a dia d’avui encara hi hagi gent que no reculli les cacones dels seus gossets. I no només això, sinó que n’hi ha que fins i tot permeten que entrin en els jardins particulars que hi ha a les entrades de les cases a fer les seves cosetes, com si allà no hi fes nosa. Doncs sí, senyors i senyores amics dels animals domèstics, la merda és merda tant al carrer com a un jardí, públic o privat. Si volen tenir un animal, siguin responsables i cívics i recullin els seus excrements. O potser els agradaria trobar-se una tifa a la porta de casa seva?

Anna López